Josep Sentís i Porta

La fotografia, d’autor desconegut, és del Fons Marroyo i fou publicada pel Grup Fotogràfic El Gra al llibre Rubinencs del segle XX (2001). Ens mostra a un jove pianista i compositor Josep Sentís i Porta davant del piano.

Fou un rubinenc d’adopció, com la cantant Mercè Plantada, ja que va néixer a la ciutat de Tarragona el 1890, segons el llibre esmentat abans, o en el 1888 segons la placa instal·lada a la seva casa natal.  La seva mort fou a París el 1983, després d’una vida llarga i dedicada intensament a la música.

Va estudiar a Barcelona amb els mestres Joaquim Malats i, especialment, amb Enric Granados. Quan només tenia 15 anys va fundar l’Orfeó Tarragoní i el 1906 va anar a Paris a ampliar estudis, on va rebre els ensenyaments de músics com Gabriel Fauré. Aquí s’establí fins que, en esclatar la I Guerra Mundial, el 1914, va venir a la nostra població, un lloc que en aquell temps era considerat d’estiueig, on també hi aniria a raure la cantant Mercè Plantada i on diversos exponents de la burgesia, tant local com de Barcelona, hi tenien les seves torres.

Josep Sentís es va quedar a Rubí fins al final de la guerra mundial, en una casa que actualment encara es conserva i que es troba al carrer de Rafael de Casanova, al costat del Casino Espanyol. Després hi solia passar les temporades de vacances.

Aquí va fer bona feina. Juntament amb mossèn Blanch, va fundar l’Orfeó Rubinenc, del qual seria director musical, com també de la coral claveriana Els Obrers Rubinencs i de l’Orfeó Sempre Avant, a la veïna localitat de Castellbisbal.

I a la història de la música també té un lloc destacat, encara que molt desconegut malauradament: a més de compondre l’Himne a Tarragona, la seva ciutat natal, va ser l’autor de la banda musical de més de 60 pel·lícules, a més de moltes sardanes, tangos, composicions de música jazz, havaneres...