Taüts de víctimes de la rierada, 1962

Els cadàvers eren portats en camions cap al cementiri municipal, on se'ls netejava i se'ls injectava formol a fi de retardar-ne la descomposició, per tal de poder ser reconeguts pels familiars o amics

El passat dia 25 de setembre va tenir lloc la commemoració del 58è aniversari de la tràgica rierada que assolà Rubí aquell fatídic any de 1962. Aquesta fotografia fou presa per Josep Feliubadaló, fotògraf de l'Ajuntament de Rubí de l'època i pertany a la part de l'arxiu Josep Maria Roset que custodia l'Arxiu Municipal de Rubí. Fou publicada al Butlletí núm. 58 del CER i del GCMR (setembre de 2012).

Hi podem veure un militar, un voluntari i un guàrdia civil darrere d'uns taüts que contenien cossos de persones rubinenques trobats en mig del llot i les runes els dies successius a la catàstrofe. La imatge està presa dins del context de la identificació dels cadàvers que tenia lloc al cementiri de Rubí.

L'endemà de la rierada el mateix govern central va enviar l'exèrcit i forces policials (bàsicament la Policia Armada i la Guàrdia Civil) per tal d'ajudar a la recuperació dels cossos i fer altres tasques. Els soldats pertanyien al regiment d'Artilleria de Costa núm. 7 i els guàrdies civils eren uns 200 i escaig procedents de l'acadèmia de Sabadell. També col·laboraren la secció femenina de Falange (en la neteja dels cossos), i els Minyons de Muntanya (que foren obligats a vestir-se de falangistes, a la qual cosa s'oposà l'alcalde Miquel Rufé, destituït poc després).

 

En tot cas, l'ajuda més important fou a càrrec de la gran quantitat de voluntaris civils de Rubí, que a partir del 26 de setembre recorregueren durant diversos dies tot el curs de la riera per tal de desenterrar els cadàvers. I és que molts rubinencs i rubinenques foren arrossegats aigües avall de la riera i fins i tot 9 cossos foren trobats al mar. També aparegueren 53 cadàvers de persones que eren de fora de la vila (Terrassa, Matadepera, fins i tot Manresa...). Quan es trobava una víctima se l'adjudicava un número d'identificació o bé se'l fotografiava (encara que no obstant molts estaven desfigurats) i tot seguit els cadàvers eren portats en camions cap al cementiri municipal, on se'ls netejava i se'ls injectava formol a fi de retardar-ne la descomposició, per tal de poder ser reconeguts pels familiars o amics.

Segons els estudis d'Eduard Puigventós i Ramon Batalla, a Rubí foren enterrats 78 cadàvers; molts d'ells eren menors d'edat, i fins i tot també hi hagué algun nadó. Puigventós, el 2012, va identificar les víctimes de Rubí, entre elles 211 amb els seus noms i cognoms (s'hi constaten famílies senceres desaparegudes), dels quals 106 varen poder ser enterrats (ja hem dit que 78 d'ells al cementiri de Rubí) i 105 es consideren desapareguts. Aquest estudiós afegeix una xifra d'unes 44 persones més on s'inclouen algunes de les quals no es va denunciar la seva desaparició i també els cossos sense identificar, la qual cosa dona una quantitat màxima de 255 víctimes mortals per a la nostra població.

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.