Un control del Comitè de Milícies Antifeixistes a Rubí en el 1936

Un dels fets més tràgics que s’atribueix als membres del Comitè és l’assassinat del Dr. Josep Guardiet a l’arrabassada

Aquesta fotografia, de l’Arxiu Josep Maria Roset i publicada al Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 32 (març de 1989) està datada molt possiblement de l’estiu de 1936, poc després d’haver esclatar la Guerra Civil. Ens mostra un dels controls d’entrada a Rubí que el Comitè de Milícies Antifeixistes local va establir un cop assumiren el poder de facto a la població.

No sabem el punt exacte on es va prendre aquesta foto, però el text que apareix al seu peu al Butlletí esmentat ens indica que s’hi pot veure la torreta de l’antiga torre Ezpeleta (ara Ateneu Municipal), encara que de manera molt poc perceptible. Per altra banda, el noi que apareix a la tenda de campanya és Santiago Grau Carol, autor de diverses fotos de Rubí durant la guerra que es conserven a l’Arxiu Roset.

El president Lluís Companys, poc desprès d'esclatar el conflicte i per fer cara a la rebel·lió militar iniciada el 18 de juliol el 1936, va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb un gran predomini d'anarquistes i anarcosindicalistes, entre altres elements procedents de diversos partits d'esquerra. A Rubí, el 19 de juliol es va formar la secció local del Comitè, tal com s'havia fet en molts indrets de Catalunya; hi tingueren un notable pes la CNT (Confederació Nacional del Treball, anarcosindicalista) i la FAI (Federació Anarquista Ibérica), però també es comptava amb integrants del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), membres de la Unió de Rabassaires de Catalunya (URC), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), etc. A Rubí a l'Ajuntament estava governat per ERC amb l'alcalde Pere Aguilera, però en realitat el poder real estava en mans del comitè de milícies.

El Comitè es va incautar de la Cambra Agrícola i altres locals per instal·lar les seves dependències i establí punts de control d’entrada a la població. Volien iniciar un moviment revolucionari radical. Un dels fets més tràgics que s’atribueix als membres del Comitè és l’assassinat del Dr. Josep Guardiet a l’arrabassada. De fet, moltes persones d’ideologia conservadora i també religiosos perderen la vida a mans de membres de les Milícies Antifeixistes.

Finalment, el 27 de setembre del 1936 un decret de Companys va establir la dissolució dels comitès antifeixistes a Catalunya.