Parlem d’infants o de tomàquets al mercat?

"Necessitem abaixar ràtios, no tancar línies. No necessitem aules buides i d’altres atapeïdes. Volem espais on es pugui atendre les característiques de cada infant i atendre a la diversitat com cal"

Sembla que el tancament de línies a les escoles és la tendència per aquesta temporada primavera-estiu. Durant el mes de març, a la prèvia de la jornada de portes obertes a les escoles i abans de les preinscripcions, el Departament d’Educació anunciava el tancament de 111 grups per al curs 2025-26, afectant 43 línies d’I3 i 68 de 1r d’ESO. Aquesta mesura també ha afectat la ciutat de Rubí, concretament a les escoles Rivo Rubeo, Mossèn Cinto Verdaguer i Teresa Altet.

Les persones que prenen aquestes decisions no disposen d’arguments pedagògics sinó econòmics. Potser no tenen fills o bé poca memòria perquè l’inici escolar és un moment molt especial i també delicat per a les famílies, les quals necessiten confiar en el centre on deixaran als seus tresors.

Cada família, en funció del seu tarannà, decideix a quina escola confiar l’educació del seu fill/a. O almenys ha estat així fins ara perquè aquest curs moltes famílies que volien formar part de l’escola Rivo Rubeo s’han quedat fora.

Hem sentit arguments com que totes les escoles són iguals i és indiferent a quina matricular. No és cert. Totes treballen seguint el currículum que marca el Departament d’Educació, però cadascuna decideix quina metodologia utilitzar, tal com ho regula el Decret d’autonomia de centres educatius. Algunes trien metodologies més tradicionals i d’altres línies pedagògiques actives, com és el cas de l’escola Rivo Rubeo que funciona principalment amb tallers i racons d’aprenentatge.

Tot i la intenció d’espantar a les famílies durant les preinscripcions, l’escola Rivo Rubeo ha rebut 28 sol·licituds. Per aquest motiu demanem que es repensin el tancament d’aquesta línia d’i3.

Necessitem abaixar ràtios, no tancar línies. Ara és possible, ja que per desgràcia falten infants a les nostres ciutats. No necessitem aules buides i d’altres atapeïdes. Volem espais on es pugui atendre les característiques de cada infant (és un dret) i atendre a la diversitat com cal.

Volem que les famílies puguin decidir quina línia pedagògica volen per a l’educació de les seves criatures.

I ja prou de maltractar l’escola pública.

Penso que no demanem cap cosa estranya.

Sovint tinc la sensació que es parla del cost dels tomàquets al mercat i no de l’educació de les criatures. Si patim una baixada de natalitat doncs baixem les ràtios! Disminuir el nombre d’infants per aula té una influència directa en la qualitat de l’educació. No és aquest l’objectiu?

Amb un número més reduït d’infants és possible acompanyar-los de forma més individualitzada. Poso un exemple: en una aula d’infantil ens hem de dividir en petits grups per treballar la lectoescriptura, les matemàtiques... és la manera de garantir que ningú es quedi enrere. Mentrestant la resta del grup juga a propostes educatives que es distribueixen per l’aula. Per fer una mateixa feina amb dinou infants necessitem quatre rotacions. Però, si tenim catorze infants

a l’aula, es faran tres grups o inclús dos, en comptes de quatre. Al final del curs, quantes estones extra de treball, d’escolta i d’atenció personalitzada pot tenir el grup de catorze infants respecte al de dinou? Moltes. I al final de la seva escolaritat? Moltes més.

Trobo que baixar ràtios és més necessari que mai. Les aules s’estan convertint en autèntics reptes inclús pels mestres més veterans. Els nostres infants creixen en una societat on absorbeixen un ambient accelerat, hiperestimulat i d’una immediatesa arrogant. Res els sorprèn, costa molt crear expectació a les aules més de quinze minuts seguits. Això es tradueix en poca capacitat d’atenció i concentració, trets indispensables per a l’aprenentatge.

Cada cop hi ha més necessitats educatives especials per motius que la ciència intueix, però que encara no pot assegurar. Els infants s’enfronten a un futur sense precedents i el seu salvavides és l’educació, no perdem de vista aquesta realitat.

Els mestres no ens espantem, continuem treballant per trobar la manera de no deixar a ningú pel camí, però ens agradaria que de tant en tant algú ens escolti.

Darrere de la decisió de tancar línies hi ha moltes històries de famílies afectades (no de tomàquets) que viuen el procés de matrícula amb molta angoixa. Sap molt greu que perdin l’oportunitat de formar part de la comunitat educativa que havien escollit. De fet, és una injustícia i una falta de respecte cap a l’educació, les famílies i la infància.

Si estàs d’acord pots signar a la plataforma change.org buscant la petició “Evitemos el cierre de la línia del colegio Rivo Rubeo”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.