Quan empassar també és recuperar

Menjar i beure són gestos tan quotidians que gairebé no hi pensem. Però després d’un ictus, algunes persones poden tenir dificultats per empassar aliments, líquids o fins i tot saliva.

És el que coneixem com a disfàgia.

Pot passar perquè un ictus afecti els músculs, la sensibilitat o la coordinació necessaris per fer una deglució segura. I no sempre és fàcil de detectar.

Alguns senyals poden ser tossir o ennuegar-se mentre es menja o es beu, notar canvis en la veu després d’empassar, necessitar més temps per menjar o tenir la sensació que l’aliment no baixa correctament.

Davant d’aquestes dificultats és important fer-ne una valoració professional. La logopèdia pot intervenir en la rehabilitació de la deglució i, segons les necessitats de cada persona, treballar estratègies, exercicis o adaptacions que ajudin a fer-la més segura i funcional.

Perquè darrere d’una cosa tan quotidiana com poder beure un got d’aigua o compartir un àpat hi ha molt més que alimentació.

Hi ha autonomia. Seguretat. Vida social. Plaer.

Després d’un ictus, tornar a empassar amb seguretat també pot formar part de recuperar.

Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.