Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
Avui en dia, els requisits per divorciar-se són senzills: únicament cal que hagin transcorregut tres mesos des del casament i que un dels cònjuges manifesti la seva voluntat de posar fi al vincle matrimonial. Des de l'any 2005 no és necessari donar explicacions ni provar cap causa, ja que el divorci és un dret personal. En aquest article us expliquem els dos procediments que hi ha per divorciar-se o separar-se. En tots dos casos, comptar amb l'ajuda d'una persona professional especialista en Dret de Família pot fer el camí més fàcil i àgil.
Quan hi ha acord entre les parts: divorci o ruptura de mutu acord
En aquest procediment, les dues parts, amb l'assessorament de l'advocat o advocada, arriben a un acord que queda plasmat en el conveni regulador, document on s'estableixen les mesures de la ruptura, és a dir, qui assumirà la guarda i custòdia dels fills, què passarà amb l'habitatge familiar i si caldrà establir pensions d'aliments per als fills o prestacions entre cònjuges o membres de la parella.
Quan no hi ha fills menors ni persones amb discapacitat a càrrec, aquest divorci o ruptura es pot formalitzar davant notari, sense necessitat de passar pel jutjat, i normalment en pocs dies. Ara bé, fins i tot en aquest cas, cal comptar amb un advocat o advocada, que serà qui elaborarà i redactarà el conveni regulador, que després s'incorporarà a l'escriptura notarial.
Si hi ha fills menors o majors d'edat amb discapacitat reconeguda, l'acord haurà de ser validat per un jutge. En aquests supòsits també intervé el Ministeri Fiscal, que vetlla perquè les mesures proposades protegeixin l'interès dels menors o de la persona amb discapacitat. El jutge només aprovarà l'acord si comprova que no hi ha cap disposició que pugui resultar perjudicial per a ells.
Quan no hi ha entesa entre les parts: divorci o ruptura contenciosa
Quan no hi ha acord, la situació es complica i el procediment esdevé contenciós. Això vol dir que és el jutge qui acabarà decidint sobre totes les qüestions que les parts no han pogut pactar.
És important tenir en compte que, amb l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, abans d'interposar una demanda contenciosa serà obligatori demostrar que s'ha intentat arribar a un acord, mitjançant mediació o altres mecanismes de resolució amistosa que preveu la llei. Si no es pot acreditar aquest intent previ, el jutjat inadmetrà la demanda i instarà a arribar a un acord abans d'interposar la demanda.
En el procediment contenciós, una de les parts interposa una demanda on s'exposen les seves peticions i l'altra part té un termini de 20 dies hàbils per presentar la seva contestació (per oposar-s'hi o formular les seves propostes). Després, es fa una vista judicial on compareixen els advocats, les parts i, si escau, els testimonis o pèrits citats. En aquesta vista es practica la prova (documental, testificals o pericial, etc.) i finalment és el jutge qui dicta sentència, establint les mesures definitives que regiran la nova situació familiar. Aquest procediment acostuma a ser més llarg i sol generar més tensió emocional. Un cop el jutge dicta sentència amb les mesures definitives, aquesta es pot recórrer davant l'Audiència Provincial en el termini de 20 dies hàbils.
Més enllà dels papers, aquest moment vital pot ser complex. Els experts recomanen, sempre que sigui possible, optar per la via del diàleg, que redueix costos econòmics i emocionals. Quan això no és viable, la justícia pot oferir una resposta clara i definitiva. Si teniu qualsevol dubte o necessiteu assessorament, ens podeu contactar a dretfamilia@cronda.coop.
