Commemoració del 90è aniversari de la II República

El mes d'abril és sinònim de reivindicació republicana, igual que el mes de març ho és de la dona treballadora, i com en aquestes efemèrides i d'altres, també direm, convençudes, que “ho són tot l'any”, que és com hauria de ser. A més, l'arribada de la primavera dóna un toc especial a aquest fet democràtic que entre el 31 i el 36 va fer avançar l'estat, fins que els feixistes i els franquistes, van decidir que això dels drets de la ciutadania, anava en el sentit contrari del privilegi d'uns pocs. Així doncs, connecta l'inici d'una època fins als nostres dies, des de la Guerra Civil, a la Transició i de l'actual model democràtic amb una figura monàrquica.

La celebració d'aquesta efemèride, tot i l'esforç d'alguns espais, no és res banal, té tot el sentit i explica moltes de les actuals lluites. Per una banda, com a model d'Estat, posa sobre la taula elements que ajuden, si fugim dels relats hiperventilats, a entendre les realitats plurinacionals de les quals gaudim i les voluntats del seu encaix en diferents fórmules. Té sentit perquè moltes de les lluites actuals tenen algun vincle amb la II República (no sense grans debats i tensions democràtiques), des d'on arribaren les lleis com les dels contractes de treball, del dret a vot femení, del dret del divorci, de l'avortament (a Catalunya), del permís laboral per maternitat, també del reconeixement dels drets de les dones a treballar a l'administració pública, a la no discriminació laboral, als casaments per via civil i a ser elegibles com a diputades, entre d'altres. En definitiva, avenços socials i de protecció de la classe obrera, lluita feminista i primeres llavors de molts dels moviments socials d'avui dia.

I també el republicanisme que representa aquest període, està malauradament lligat tant al franquisme que es va instaurar per la força durant 40 anys i que no sembla haver marxat del tot. Però no ens equivoquem: precisament totes aquelles lluites que des de la clandestinitat i des de l'exili, són les que van fer possible que, amb tots els seus defectes, es produís la Transició. Un fet que està al punt de mira per molts motius, i és que tot allò que va quedar ben lligat, en l'actualitat, tapa tot allò per què es va lluitar. Aquella Transició no s'entén sense la II República, però tampoc s'entén sense les lluites durant el franquisme, i ambdós conceptes van quedant empetitits quan entrem en dinàmiques nacionalistes i de mirada curta. Va ser precisament l'amplada de mires, el reconeixement de les diversitats, les lluites i reivindicacions entreteixides les que van fer arribar la II República.

Són molts els reptes democràtics als quals ens enfrontem en els darrers temps, especialment a Catalunya on alguns drets democràtics i de representació s'han vist atacats i vulnerats per la política conservadora i més rància hereva de temps pitjors, però no serà des de la divisió ni des d'espais de 280 caràcters que aconseguirem cap victòria. L'exemple el tenim allà, al 14 d'abril de 1931 i del camí recorregut fins a assolir la República.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.