(Des)igualtat i treball

"Serà el teletreball un mecanisme per fer que la dona torni a casa i continuï fent-se càrrec de les tasques de la llar i les cures com ha fet sempre?", qüestiona Ànnia García, portaveu d'En Comú Podem

"El país està en deute amb la gent treballadora", és la crida que fan les centrals sindicals majoritàries (CCOO i UGT) aquest any per convocar les mobilitzacions del 1r de Maig. Una frase que interpel·la al país, a tots i totes, i que ens obliga també a fer una lectura en clau feminista, no sigui el cas que en el pagament d'aquest "deute", les dones siguem les darreres a "cobrar".

I em vull referir de forma molt especial a les conseqüències que comencen a percebre's en termes d'igualtat i desigualtat després de prop de 15 mesos de convivència en estat de pandèmia en el món laboral i en la conciliació. Ja podem descriure com està canviant el treball, quines són les "noves" formes de producció i les conseqüències d'aquests canvis en termes d'igualtat-desigualtat, entre homes i dones. M'estic referint més concretament al teletreball.

La digitalització ha suposat canvis en molts àmbits de la nostra vida en societat. L'ensenyament, el consum, l'oci i també el món del treball han accelerat un procés que preveia fer-se durant algunes dècades i a uns ritmes que evitessin, en la mesura del possible, excloure a ningú. La pandèmia ha accelerat aquests canvis i no sempre ha estat en positiu. Mirem què està succeint en el món del treball.

Abans cal reconèixer l'esforç negociador que tant les administracions com els agents socials (sindicats i patronals) han fet per legislar a correcuita i tenir unes mínimes bases d'acord en l'àmbit laboral. S'ha pogut acordar què li correspon a cadascuna de les parts i fins on el teletreball deixa de ser-ho, per ser explotació encoberta.

Ara caldrà veure com afecta i com afectarà el teletreball en termes d'igualtat en les relacions laborals i en la conciliació. El teletreball facilita la conciliació o incrementa l'explotació de les dones? Si es pot elegir entre teletreballar o treballar presencialment, qui assumirà el teletreball en la unitat familiar? L'home, la dona o tots dos? Serà el teletreball un mecanisme per fer que la dona torni a casa i continuï fent-se càrrec de les tasques de la llar i les cures com ha fet sempre?

El fet que les dones siguin les que assumeixin majoritàriament la feina de les cures fa que demanin més excedències i tinguin jornades més reduïdes. Això ja ha suposat un factor de discriminació suficientment demostrat. Feines més precàries, més mal pagades, amb menys drets i amb una doble càrrega de treball, el remunerat i el no remunerat, son punts de partida desiguals a l'hora d'implementar el teletreball.

Serà la possibilitat de conciliar que obre el teletreball un nou entrebanc en el camí cap a la igualtat? Avui les respostes a aquesta pregunta no són massa esperançadores. La compatibilitat entre teletreball i conciliació sembla que continua recaient majoritàriament sobre les dones.

Malgrat que el teletreball pot ser una oportunitat per afavorir la corresponsabilitat, si aquesta no és assumida pel conjunt de la societat i molt especialment pel món de l'empresa –pública i privada-, sembla previsible un augment de la desigualtat entre homes i dones.

Retrocés que no sempre afecta d'igual manera a totes les dones. Aquelles que no podran "pagar" per serveis de cures i feines de la llar, continuaran estant en desigualtat respecte a les que tenen un poder adquisitiu més gran. L'oportunitat que el teletreball sigui un pas endavant en el camí de la igualtat i la corresponsabilitat haurà de veure's complementada amb serveis com escoles bressol 0-3 anys públiques; amb reduccions de la jornada laboral (jornada laboral de 4 dies) i amb la participació de les dones en els acords laborals entre els agents socials i amb l'administració.

Sols amb la nostra participació, amb un sentit feminista i de classe, el teletreball serà una oportunitat i el país començarà a pagar el deute que té amb les dones treballadores.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.