Deures Humans

La Declaració dels DDHH la podem consultar en qualsevol moment a internet (...) i, a la vegada, veure en els mitjans de comunicació com es vulneren una vegada darrera l'altra, opina el regidor

El 10 de desembre commemorem el dia internacional dels Drets Humans (en endavant DDHH), celebrant així el 72è aniversari de l'aprovació de la declaració dels DDHH al 1948.

El món havia viscut en poc temps dues guerres mundials que havien deixat empremtes inesborrables en forma de feixisme i règims autoritaris, però sobretot cicatrius i límits creuats que van estremir, i ho fan en l'actualitat, al món. Van ser els anys que van veure com s'encunyava el mot genocidi.

La Declaració dels DDHH la podem consultar en qualsevol moment a internet, la podem recitar de memòria, referenciar-la en milers d'articles, fer centenars d'infografies i, a la vegada, veure en els mitjans de comunicació com es vulneren una vegada darrera l'altra i, malauradament per al segle XXI, contínuament ignorats i irremeiablement reivindicats. Observem com, a mesura que ens allunyem d'aquell 1948, la memòria dels DDHH i el seu origen, s'esvaeixen proporcionalment a l'augment de les seves vulneracions arreu del planeta. Els casos més recents els tenim a la terrible crisi de les persones refugiades amb dades i números horribles, i que van molt més enllà de les imatges dels camps de refugiats (o camps de concentració) grecs, els camps hongaresos, les concertines espanyoles, els CIEs o l'actual desastre a Canàries, va molt més enllà de les imatges d'embarcacions rescates o engolides pel Mediterrani. També veiem la seva vulneració en el Sàhara Occidental, on el Marroc, sota el ja històric immobilisme de l'estat espanyol i el , també clàssic, silenci europeu, han tensat la corda fins a trencar una frontera i afegir un capítol més a les vulneracions de DDHH vers el poble sahrauí.

Trobarem més casos arreu del món, cada dia més i més en formes diferents, no tan sols en conflictes bèl·lics oberts (Etiòpia, Síria, Líbia, Palestina, Iemen, etc.) són també les persecucions per ser qui ets o qui vols ser (la "campechana" Aràbia Saudí contra el col·lectiu LGTBI), pel teu color de pell (Black Lives Matter als EEUU), per les teves creences (Uigurs a la Xina), pel teu origen (l'esmentada situació de les persones refugiades), per ser dona i defensar els teus drets (Polònia, l'europea Polònia) i sí, per la teva classe social també, element comú en la majoria de vulneracions de DDHH. I aquestes vulneracions no només es veuen a "altres països", tenim problemes greus molt més propers, amb embolcall de lleis, farcits de murs i de racisme. Els estats s'han dotat de lleis que tracten la mercaderia com un bé i a les persones (pobres) com un mal.

Davant aquesta situació tenim l'obligació, un deure com a ciutadania, de forma individual, però, per sobre de tot, organitzada, també institucional, de fer tot allò que sigui possible per la defensa dels DDHH, adquirint compromisos i executant aquesta defensa des de diferents fronts i amb diferents eines. Es tracta d'un deure global i humà, que multiplica la seva efectivitat si sumem. Els Drets Humans són Deures Humans.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.