Illa, el salvador davant del mirall

L’altre dia vaig escoltar unes declaracions del candidat del partit monàrquic amb més probabilitats de liderar el bloc unionista, el senyor Salvador Illa. Va dir que una meitat de catalans no pot imposar el seu projecte sobre l’altre meitat ni viceversa. No hi puc estar més d’acord. A vegades experimento aquesta mena de contradiccions personals, com estar d’acord amb el senyor Carrizosa, candidat d’un partit populista ultra-nacionalista espanyol, quan declara que cal combatre el nacionalisme populista. El senyor Carrizosa no està tirant pedres a la seva teulada, està usant l’efecte mirall, és a dir, projectar en els adversaris els propis defectes.

Deixeu-me que avui em centri en analitzem les imposicions d’uns sobre altres. Porto dos dies pensant en aquest article i encara no se me n’ha acudit cap dels partidaris de la República Catalana. Vegem tres situacions com a exemple:

1) Desobeir una resolució constitucionalment i democràticament incomprensible que prohibeix un debat en un parlament amb una majoria de vots no és imposició, és desobediència a un pronunciament judicial injust. O els parlaments no tenen com a principal funció debatre temes no inclosos en la legislació vigent i decidir si esdevenen legals?

2) Manifestar-se pacíficament davant de la Conselleria d’Economia i davant de dos cotxes de la Guàrdia Civil destrossats sense que ningú ho gravés amb el mòbil (fet insòlit en ple segle XXI) no és imposició, és l’exercici del dret fonamental a manifestació. O és que han condecorat amb la medalla al super-policia als dos mossos d’esquadra i els dos guàrdies civils que van impedir amb la seva sola mirada que 30.000 persones entressin a l’edifici per impedir l’execució d’una ordre judicial?

Organitzar un referèndum, encara que estigui prohibit per la justícia, no és imposició, és un acte de desobediència civil davant del no reconeixement del legítim dret de Catalunya a l’autodeterminació. O algú va veure piquets forçant a la gent de sortir de les seves cases per anar a votar?

Imposició és saltar-se les pròpies lleis per impedir l’exercici de drets fonamentals; imposició és empresonar i represaliar milers de persones per posar en risc la sagrada unitat del regne; imposició és enviar milers de policies a un territori per atonyinar a qui intenta votar; imposició és forçar unes eleccions en plena pandèmia, com a maniobra d’estat per arrabassar la Generalitat a qui defensa l’exercici del dret a l’autodeterminació.

De fet, el senyor Illa vol “salvar” els catalans d’aquells que volem la independència de Catalunya per la via democràtica i només ens plantegem la unilateralitat com a últim recurs davant la repressió de l’estat. El senyor Illa, des d’una pretesa defensa de la legalitat constitucional, dona suport a seguir usant la repressió judicial contra un moviment democràtic i no dubtaria a tornar a usar la força de la violència policial o potser fins i tot militar, si veu amenaçada la unitat d’Espanya.

M’esgarrifa pensar que molta gent de bona fe pugui votar a algú que manipula així la realitat, a algú que abandona el ministeri més important en temps de pandèmia per a salvar a la pàtria, a algú que acceptarà sense recança els vots de la ultra-dreta de VOX si amb això aconsegueix ser President.

Som davant d’un estat que es mira al mirall i no reconeix les seves mancances democràtiques, però les projecta a un moviment inequívocament democràtic. Seguim en el llarg, costerut i inexorable camí cap a la República Catalana i ara tenim un deure ineludible: Votar...i després continuar les mobilitzacions a tots nivells, fins assolir la victòria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.