Independència des del sofà?

"Malgrat l'actitud heroica de l'1 d'octubre (...), la majoria dels partidaris de la independència van passar d'actors mobilitzats a teleespectadors i tuiters a partir del dia 4", opina Albert Sorrosal

El llarg i tortuós camí cap a la independència està escrivint el capítol de la tercera república catalana. Estem intentant ser innovadors respecte als 19 territoris ocupats per l'imperi espanyol que van assolir aquest objectiu al llarg dels segles XIX i XX, ja que hem renunciat a fer- ho de manera violenta. La primera fase d'aquest nou intent d'alliberament nacional va culminar una primera fase a la tardor del 2017, on vam descobrir que la jove democràcia espanyola integrada a la Unió Europea tenia uns límits molt clars: la sagrada unitat de la pàtria! Vam patir en pròpia carn el desvetllament del caràcter de democràcia vigilada per les rèmores de l'antic règim franquista, amb el suport entusiasta d'aquells que crèiem defensors de la democràcia, és a dir, l'esquerra espanyola. De nou l'aforisme de Josep Pla es va fer realitat: "allò que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres".

I malgrat l'actitud heroica de l'1 d'octubre i l'èxit espectacular de les mobilitzacions del dia 3, la majoria dels partidaris de la independència van passar d'actors mobilitzats a teleespectadors i tuiters a partir del dia 4. Per primera vegada en 10 anys, una manifestació unionista com la del 8 d'octubre va ser molt (però molt!) més nombrosa que les concentracions de suport a la independència dels dies 10 i 27. Com volíem que la nostra classe política tirés endavant la independència si la immensa majoria dels 2 milions de valents de l'1-O s'ho miraven darrere una pantalla asseguda al sofà?

La repressió i la pandèmia han aprofundit el desànim i la desmobilització. Les xarxes socials van plenes de crítiques ferotges, sovint fratricides i sempre inútils i descoratjadores. Mentrestant, un nucli molt minoritari d'activistes segueix al peu del canó, no deixant que s'apagui el ble de la flama que vacil·la.

I malgrat això, des del Consell Local per la República Catalana de Rubí som optimistes. La pandèmia comença a remetre tot i que la repressió continua accentuant-se. Això darrer és un senyal inequívoc que els espanyols saben que no ens hem rendit. És, doncs, l'hora de tornar al carrer, de tornar a mobilitzar-nos. No podem seguir observant els nostres polítics des de la distància, tot criticant les seves dificultats d'entesa en el camí a seguir. El Regne d'Espanya només s'asseurà a dialogar de debò si ho fem inevitable. Ens cal un Parlament i un Govern autonòmics forts i decidits, però també un Consell de la República (no m'he equivocat de preposició) amb almenys dos milions de ciutadans registrats, que actuï com a embrió de la República efectiva des de l'exterior i també des de l'interior a través dels consells locals. Però amb això no n'hi ha prou, cal que ens posem tots les piles, és a dir, que tornem a participar activament en els actes a què ens convoquin, que siguem solidaris de debò amb els represaliats, que abandonem a les empreses que abandonen Catalunya, que tornem a guanyar els carrers. Hi ha tantes coses que pot fer cadascú de nosaltres!!

El proppassat 23 d'abril, durant la Diada de Sant Jordi, CDR, ANC, Òmnium i Consell Local vam convocar una manifestació per la independència, en el marc de la primera Jornada per la República. Érem poc més d'un centenar de persones, menys d'un 1% dels votants independentistes habituals de Rubí. Agraïm molt la presència de representants de totes les formacions independentistes de Rubí, ja que són una nova mostra del treball unitari que fem des de fa anys a nivell local. I tanmateix, si en lloc de l'1% haguéssim estat el famós 52%, hauríem sortit a tots els mitjans de comunicació nacionals.

Els mesos de maig i juny, les quatre entitats tornarem a convocar a noves accions de manera conjunta i ens podreu trobar també a peu del carrer. No podreu participar-hi darrere una pantalla; us convidem a sortir de la zona de confort i tornar a donar escalf, però també a empènyer, a aquells que s'han jugat la seva llibertat i el seu patrimoni per la llibertat de Catalunya, però sobretot, a aquells a qui estem exigint que ho facin en un futur. La independència es guanyarà amb el compromís i el treball de tots.

Per al 2021, salut i república catalana!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.