Lluites en temps de pandèmia

De vegades en aquests temps de pandèmia, sembla que el temps s’hagi aturat o almenys que s’hagi alentit considerablement. Pot semblar que moltes coses han quedat aparcades i que aquelles lluites que en un temps recent eren quotidianes, han sofert l’efecte aïllant, individualitzador de la pandèmia.

Dic que ho sembla o ho pot semblar, perquè la realitat no ens verifica aquesta dada. Si ens aturem una estona i revisem el que ha estat aquest darrer any ens adonarem que no sols les lluites no s’han aturat, sinó que moltes de les organitzacions socials s’han reforçat, han comptat amb més mans i en bona mesura s’han sabut adaptar a aquesta nova realitat que ens ha portat la pandèmia.

Sols cal que fem una ullada al que ha passat a les nostres ciutats. Les organitzacions que treballen amb els més vulnerables, les que defensen els drets de les treballadores, de les llogateres, del dret a l’habitatge, dels serveis públics... no sols no han aturat la seva tasca organitzativa i de lluita, sinó que s’han reforçat amb més participació, amb més ciutadania amb voluntat d’implicar-se i han mantingut la seva intervenció directa en els conflictes socials existents o els nous que ens han sobrevingut.

Les lluites i la funció d’interlocució de les organitzacions socials en aquest temps de pandèmia han estat clau en com s’han afrontat molts conflictes; en com les institucions han plantejat unes solucions i no altres; i en la capacitat d’adaptació de moltes d’aquestes organitzacions a una realitat i una manera de fer que eren noves per a tothom.

Per exemple, llegia l’altre dia el nombre d’atencions telefòniques i online d’algun dels primers sindicats del país: a l’inici del confinament el mes de març del 2020, en només tres dies, CCOO va atendre més de 1.500 consultes. Una mostra de la capacitat d’adaptació d’aquestes organitzacions per atendre a la seva afiliació i al conjunt de treballadores que precisen d’informació immediata. Organitzacions que, per altra part, han estat moltes vegades tractades de burocràtiques. A destacar, també, la capacitat d’adaptar-se per a intervenir en negociacions difícils com les d’expedients de regulació que s’han afrontat en aquest temps de pandèmia, amb un instrumental en construcció.

I això també val per moltes altres organitzacions de tipologies diferents, que han lluitat per la defensa dels drets de la ciutadania i que durant la pandèmia s’han reforçat i s’han readaptat a la nova situació. Aquí podem citar totes les lluites que s’han materialitzat en decrets lleis per protegir el dret a l’habitatge tant de llogateres com de propietaris d’hipoteques. Lluites com les de les marees per continuar en la millora de la sanitat pública o de les organitzacions socials que han propiciat lleis com la IMV o la millora de les pensions o el salari mínim.

Crec que un dels primers aprenentatges d’aquest temps de pandèmia és que no podem deixar-nos influir per l’aïllament social al que aquesta ens obliga. No poden deixar-se en mode standbay les lluites del dia a dia. Renunciar a elles seria una de les primeres derrotes davant aquesta pandèmia. No crec que hagi estat així i estic segura que aquesta situació està sent una nova oportunitat per afrontar les lluites quotidianes amb nou instrumental i amb més participació de la ciutadania. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.