República, per molts anys!!

"Davant d’un estat autoritari (...) hem d’estar orgullosos d’una classe política valenta i disposada a patir presó, exili o pèrdua de patrimoni per les seves idees", opina Albert Sorrosal

Tot camí comença amb un primer pas, i a fe de Déu que se’ns està fent llarg i feixuc! Per això voldríem fer-ne un petit repàs i mostrar que estem arribant al final.

El 17 de gener de 1641, en un context històric a Europa de monarquies absolutistes, Catalunya va proclamar la república. D’aquell efímer primer intent ens queda el nom de Pau Claris a molts carrers i l’himne nacional, però també la demostració que una monarquia hispànica no respectarà mai els nostres drets nacionals.

El segle XX va començar amb l’esperança de l’impuls del dret a la autodeterminació per part del president nord-americà Woodrow Wilson, com a mecanisme per a la resolució dels conflictes a Europa, acompanyat de la iniciativa de milers de voluntaris catalans que van lluitar amb els aliats a la primera guerra mundial sota una bandera catalana “cubanitzada” amb un triangle i una estrella.

El 14 d’abril de 1932, Francesc Macià va proclamar la república catalana dins de la federació de repúbliques ibèriques. Va ser encara més efímera, perquè una negociació amb la flamant nova república espanyola la va transformar en una mera autonomia. Aquesta mateixa república va condemnar a presó per sedició el President Lluís Companys i va ser la demostració que una república espanyola no respectarà mai els nostres drets nacionals.

Diuen que a la tercera va la vençuda i n’estem convençuts. El 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar de nou la república catalana. Però després de la revolta d’octubre va venir un llarg hivern de repressió espanyola. Ja en tenim experiència. Un regne que es diu democràtic i respectuós de l’estat de dret, però que és el líder europeu en incompliment de la legislació i que aplica l’anomenada “llei de l’enemic” contra els qui l’amenacen.

Enfront d’aquests impulsos autoritaris, la nació catalana és ja terra d’acollida, lluitadora per la justícia social, dinàmica empresarialment i defensora dels drets civils. Què no podrem fer per construir un futur millor quan tinguem un estat propi?

L’hivern és el moment de refugiar-se a casa, fins i tot si te n’adones que la construcció només estava embastada i l’equip d’arquitectes no acaba d’estar d’acord en com culminar-la. Però davant d’un estat autoritari, malgrat totes les febleses humanes, hem d’estar orgullosos d’una classe política valenta i disposada a patir presó, exili o pèrdua de patrimoni per les seves idees. Una classe política acompanyada de milers de ciutadans mobilitzats disposats a patir les mateixes conseqüències.

Però aquest hivern no és més que l’inexorable preludi d’una primavera que ja s’ensuma, tot i que caldrà mostrar encara molta resiliència a la repressió i molta determinació i coratge fins que floreixi. En el tercer aniversari de la tercera (i definitiva) república catalana, des del Consell Local per la República de Rubí us convidem a mantenir-vos tossudament alçats. Aquells que encara no formeu part del registre de ciutadans lliures de la República podeu aprofitar el dia d’avui per fer el pas. Preparem-nos per a continuar el camí a les places i als carrers, als partits i entitats, a la feina, la família i amb els amics i, sobretot, preparem-nos per utilitzar aviat l’arma més poderosa del segle XXI: les urnes.

Per molts anys República Catalana!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.