La roba no feminista

La Chaima i la Siham, dues joves rubinenques del Pinar, realitzen un experiment social, per detectar els diferents prejudicis que sorgeixen arran de portar hijab

La societat és tolerant o políticament correcta? Ens plantegem aquesta pregunta i busquem la resposta a través d’una experiment social anomenat: “La roba no feminista”. Decidim utilitzar el hijab en espais claus: la universitat, el tren, una església catòlica i la pròpia via pública. Durant un dia compartim sensacions amb aquelles dones que porten el hijab -combinat amb roba occidental- ja que considerem que la societat te una visió estereotipada d’elles.

Iniciem l’experiment al tren, on establim una conversa reivindicativa en la qual tractem el racisme institucional i els cossos de seguretat; de cop un guàrdia de seguretat diu: “no voy a seguir escuchando esto”. Desprès ens desplacem per la via pública i establim conversa amb algunes persones, amb l’objectiu de recopilar la seves reaccions. Alguns, es sorprenen quan parles en català o en anglès i quan demanes indicacions per anar a un lloc et parlen cridant –parteixen ja de l’estereotip que no els entens-.

Per una banda, ets sens molt observada, sobretot quan un individu ens saluda i ens pregunta: “¿de dónde sois?” a la qual cosa nosaltres responem que som d’aquí i ell ens diu “felicidades por ser de aquí, sois especiales y distintas. Pues eso, hace falta más gente como vosotras así de amable”. Seguim per la via pública i ens acostem a uns joves -amb cert prejudici personal per  les experiències anteriors del dia- i els hi preguntem: quina perspectiva teniu sobre la gent estrangera i concretament sobre les dones que porten hijab? Ells ens donen per resposta: “Respetamos a la gente extranjera, si ellos no nos faltan al respeto como cualquier otra persona”, “las mujeres que llevan el hijab, están más señaladas, porque la gente las mira peor”, “España es un país racista”, “¿vosotras lo lleváis porque queréis?”

Tornant al tren, iniciem una conversa, tenint com a tema principal la discriminació jurídica que hi ha sobre els immigrants -no poder votar, sentències que tenen una visió estereotipada, etc.- i de cop i volta una dona i el seu marit ens diuen: “claro que estudian y saben de leyes, porque las ayudas se las dan a ellos”; “Si quieres mi consejo para mimetizarte y ser igual que nosotros quítate eso de la cabeza y deja solo la ropa normal que llevas, para que la gente no sepa de dónde eres”.

En conclusió, la experiència ha estat enriquidora i a la vegada molt incòmoda, ja que ens hem sentit observades, les persones intervenien en les nostres converses, no per donar el seu punt de vista, sinó molts cops per inculcar la seva perspectiva. Això ha generat que nosaltres mateixes, a l’hora de apropar-nos a la gent, tinguem por al rebuig o al prejudici. El que més ens ha impactat és que la gent té un prejudici sobre les dones que porten el hijab i creuen que no tenen capacitat per tenir coneixements i se sorprenen quan es troben amb dues noies que portant el hijab, parlen en català, castellà, anglès i àrab, sobre la societat i el sistema jurídic i la seva forma políticament correcte de ser i a la vegada discriminatòria.

Per a què la diversitat cultural sigui enriquidora és essencial l’empatia i la tolerància, les persones no han de tenir por a preguntar les seves inquietuds desenvolupant així un sentit crític  fonamental, deixem de banda els perjudicis i els estereotips. Així doncs; som etnocèntrics o tolerants?