Setembre, una mirada als nous objectius

 

Setembre, com gener, és el mes dels nous començaments. S'acaben les vacances d'estiu i per a molts de nosaltres comença (o ens sentim com si comencés) un nou curs, una nova etapa o un nou cicle. En tot cas és una nova oportunitat per definir objectius i començar a treballar en el seu compliment.

 

És possible que durant els darrers setembres i geners hàgim definit objectius que no perduren en el temps gaire més d'unes setmanes. ¿Per què? Evidentment, la motivació i la força de voluntat expliquen una part molt important de l'èxit o el fracàs; però no hem de deixar de banda el primer pas que, de fet, esdevé crucial en tot el procés: la definició de la meta i el pla d'acció.

 

Fer una correcta definició dels nostres objectius és gairebé tan important com la resta del procés, pel que cal dedicar-hi temps i esforços. A Psicologia parlem sovint de les metes SMART – acrònim de l'anglès específic, mesurable, realista, rellevant i acotat en el temps -. 

 

Els objectius SMART estan ben definits, pel que no hi ha dubte respecte al qual es vol aconseguir; i són realistes, pel que procuren que no posem esforços en quelcom que està fora de les nostres possibilitats. Alhora són rellevants, pel que tenen un significat per a nosaltres; i són mesurables, fet pel qual podem mesurar el progrés i afirmar que hem aconseguit allò que volíem de manera objectiva. 

 

Pel que fa a la delimitació temporal, podem parlar dels plans d'acció. Un pla d'acció comprèn totes les accions que hem de dur a terme per aconseguir un objectiu, i també inclou les dates límit i les freqüències en que hem de portar a terme certes accions.

 

Per tal de dissenyar un pla d'acció, hem de començar des de la meta i anar enrere, fins a arribar a la situació actual tot preguntant-nos: què necessitem o quines accions hem de dur a terme per assolir l'objectiu? I així, successivament.

 

En el cas d'objectius molt ambiciosos o que comprenen moltes acciones diferents, podem valorar la possibilitat de dividir-los en objectius més petits i més fàcilment assolibles. D'aquesta manera, a l'assolir els primers d'aquests objectius ens sentirem motivats per continuar esforçant-nos i arribar fins al final.

 

Posem un exemple: imaginem que volem perdre 22 quilos. Possiblement estarem més motivats i augmentarem les possibilitats de tenir èxit si establim sub-objectius que comprenguin la pèrdua d'una quantitat de pes més fàcilment assolible. Podríem, aleshores, establir-nos arribar als 17 quilos perduts d'aquí a finals d'any. De gener a maig, perdre'n uns altres cinc; i, així, successivament, acostant-nos al nostre objectiu final, de mica en mica.