Unionisme desunit

"Cal ampliar l’actual majoria al Parlament per assegurar que la independència no hagi d’esperar una generació", opina Albert Sorrosal, en nom del Consell Local per la República Catalana de Rubí

Llegim, sentim i veiem sovint notícies i opinadors que parlen de la fragmentació de l’independentisme. Sense menystenir les discrepàncies que hi pugui haver entre els partits sobre com arribar a fer efectiva la república catalana, avui volia centrar-me en l’adversari, amb la vista posada a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

Mentre la darrera enquesta del CEO donava a tres o quatre opcions independentistes la possibilitat d’obtenir una majoria d’escons, també atorgava una minoria d’escons a cinc opcions unionistes. Analitzem-les un moment: un ciutadà català que desitgi que Catalunya segueixi formant part d’Espanya pot triar una opció federalista d’esquerres (En Comú Podem), jacobina liberal (PSC-PSOE), populista de dretes (Cs), conservadora nacionalista (PP) i neofeixista (Vox). Ja em perdonareu, però no crec que valgui la pena incloure en aquesta anàlisi les candidatures unionistes que no van obtenir representació el 2017, com el PACMA. De la mateixa manera, em sembla precipitat parlar d’esmicolament de l’independentisme sense saber si hi haurà ni tan sols una cinquena candidatura capaç de recollir prou firmes.

Les formacions unionistes estan enmig d’una lluita fratricida per l’hegemonia de l’espai polític, amb desercions i fitxatges entre elles i amb una animadversió tan gran que recorda el poema de Machado, “una de las dos españas ha de helarte el corazón”.

L’única formació d’esquerres porta mesos en un bany de realitat als despatxos ministerials i als consells de ministres, adonant-se com ni tal sols des del govern espanyol es poden dur a terme canvis estructurals d’un estat monàrquic, corrupte i autoritari. Si us plau, no oblidem que la primera reivindicació que va caure del seu programa per pactar amb el PSOE va ser un referèndum a Catalunya.

 

No he inclòs en la categoria de partit d’esquerres el desdibuixat PSC-PSOE. Per dir-ho en paraules del MHP José Montilla: “fets, no paraules”. Des del 1982, els fets ens diuen que aquesta formació ha deixat de ser socialista, obrera i republicana, per integrar-se plenament en el règim postfranquista, amb buides paraules d’esquerra i polítiques econòmiques i socials de caire liberal. Malgrat això, és el partit més perillós, ja que intentarà que el “ministre de la vacuna” arrabassi el lloc de primer partit del bloc unionista a Cs. Se’n sortirà, segur, al preu d’espanyolitzar encara més el seu missatge, és a dir, d’abandonar definitivament la tradició catalanista del PSC. Però no ho dubteu, si els números ho permetessin, obtindria els vots de tot el bloc unionista per arrabassar la Generalitat a JxC i ERC i consolidar l’actual “pax romana”, imposada des del govern més repressor des de la caiguda del dictador, amb ajuda de la pandèmia.

Finalment, els votants de dretes són els que tindran més opcions. Tres formacions es disputen aquest espai i faran molt soroll per veure qui és millor paladí de la sagrada unitat de la pàtria a través de la defensa hipòcrita d’una constitució de la qual només coneixen un article. Poden ser minoritaris al Parlament, però han arrossegat al PSOE a un paper de llop amb pell de xai per persistir en la repressió.

Davant d’aquestes forces polítiques barallades entre elles, però amb molt poder, els que desitgem i treballem per una república catalana amb veritable esperit democràtic, socialment justa, econòmicament pròspera i ecològicament responsable, tenim el deure moral de fer una cosa: VOTAR!

Cal ampliar l’actual majoria al Parlament per assegurar que la independència no hagi d’esperar una generació. Venen anys difícils de treball perseverant, però tots ens hi hem de comprometre. Cal sortir de la nostra “bombolla de confort”, anar a trobar personalment a aquelles persones que coneixem i convèncer-los per votar. Tots els partits i entitats, tots els ciutadans registrats al Consell Local per la República estem units en aquest objectiu. Rubí és un bon exemple d’unitat d’acció des del respecte, i continuarem treballant plegats fins a assolir l’objectiu.

 

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.