Denuncien l'incompliment del Pla de Mobilitat del Vallès

L'Associació de Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) i Ecologistes en Acció han denunciat que el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), aprovat el febrer de 2021, està "molt lluny" de complir els seus objectius. 

Aquest Pla proposava una seixantena d'actuacions, amb un pressupost pròxim als 2.500 milions d'euros, amb l'objectiu principal de reduir la congestió, incrementar la connectivitat i l'equilibri territorial, principalment basant-se en el transport col·lectiu i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El pla es va redactar amb la participació d'agents institucionals, econòmics, socials i ambientals del territori, i compta amb un mecanisme seguiment anual.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha presentat recentment el segon informe de seguiment, corresponent als resultats de 2023 - que s'havia d'haver presentat el juliol de 2024 - i les entitats han detectat diversos incompliments. L'ADENC, CCQC i Ecologistes en Acció recorden que aquest és un instrument previst en la normativa del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona de l'any 2010, i que és obligació de la Generalitat exercir la competència plena en ordenació territorial i de la mobilitat, que s'han d'orientar cap a la sostenibilitat, la qualitat atmosfèrica i la mitigació i adaptació al canvi climàtic, com marca la legislació vigent.

Així, les entitats assenyalen que malgrat que l'ocupació del transport públic col·lectiu ha recuperat els valors anteriors a la caiguda d'usuaris que va patir per la pandèmia de la Covid-19 i, de fet, s'ha aproximat a màxims històrics - en el cas de Rubí, de fet, s'han batut rècords tant als FGC com a l'autobús urbà -, el transport en vehicle privat no només ha recuperat els índexs d'abans de la pandèmia sinó que ha crescut per sobre de la previsió i mostra una tendència a l'alça "preocupant". En aquest sentit, apunten que els objectius de repartiment modal per al transport col·lectiu que s'havien fixat, que eren d'un 21% per a la mobilitat interna del Vallès i d'un 50% en la relació Vallès - Barcelona, encara es troben al 14% i al 45% respectivament.

Pel que fa als objectius ambientals de contaminació i contribució al canvi climàtic, és cert que les emissions de gasos i partícules contaminants (òxids de nitrogen i partícules de 10 micres) han baixat i se situen dins dels objectius predeterminats, però ho han fet només per la millora del parc mòbil, però no per les accions que s'havien de dur a terme segons el Pla. Tot i que la Unió Europea ha rebaixat els llindars que cal assolir el 2030, aquests doblen els que defineix l'Organització Mundial de la Salut, i els objectius del PEMV vigent encara queden molt lluny dels dos llindars. Per altra banda, les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen creixent, quan la reducció hauria de ser d'un 4% el 2026.

L'informe de seguiment reconeix que no hi ha gairebé cap millora en el transport de mercaderies i que els avenços en mesures de gestió són molt poc significatius.

Pel que fa a les actuacions previstes en transport col·lectiu, les entitats consideren que el Departament en fa una "lectura interessada", ja que comptabilitza un 70% i de la inversió activada, un 90% dels projectes impulsats i un 50%, executats. Però les entitats ho veuen d'una altra manera: el soterrament de l'R2 a Montcada o el desdoblament de l'R3 ja s'han iniciat, però la que consideren l'actuació "estrella", la Línia Orbital Ferròviaria, encara està en una fase molt inicial, que és la redacció d'un estudi previ a l'estudi informatiu. Pel que fa als intercanviadors sobre l'R8 - Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola del Vallès i Riu Sec - només hi ha "treballs preliminars", i tampoc s'han aprovat bona part dels projectes dels BRCAT (infraestructures de priorització de l'autobús exprés amb carrils segregats).

Recordem que aquest Pla contemplava la construcció de la segona estació dels FGC a Rubí, a la Llana, de la qual es va adjudicar un estudi de factibilitat al mes d'abril de 2024, però no se n'ha tingut cap més notícia des d'aleshores.

Més info: La segona estació dels FGC de Rubí: cronologia d'una construcció que veu la llum al final del túnel

En canvi, la major part de les actuacions previstes en carreteres sí que s'han executat o estan en execució, com ara l'ampliació de la C17 i la C35 o la connexió de la C16 amb la B40. D'altres projectes ja tenen data per a la finalització dels estudis informatius o executius, fins i tot la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell, que disposarà de finançament extern en haver-la convertit en una continuïtat del Quart Cinturó. "Cap d'aquestes actuacions no tindrà efectes per assolir els objectius del pla, sinó que tindran uns efectes contraris", lamenten des de l'ADENC, la CCQC i Ecologistes. "La construcció de noves autovies augmenta la distància recorreguda per vehicles i fomenta l'increment del parc de vehicles, traduint-se en un empitjorament de la qualitat de l'aire i la desviació de recursos públics", afegeixen.

Per tot plegat, les entitats demanen a la Generalitat que apliqui mesures urgents per redreçar l'incompliment previsible dels objectius del Pla Específic de Mobilitat del Vallès.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.