Marià Rosàs fill: “El millor vi és el que a tu t’agrada”

Entrevista a les dues generacions Rosàs, pare i fill, amb motiu del centenari de Bodegas Rosàs

Bodegas Rosàs compleix en uns pocs mesos cent anys d’història a Rubí i certament la ciutat no seria la mateixa sense aquest celler de tradició familiar situat a la cantonada del carrer Cervantes amb Cal Príncep. El celler ha evolucionat al llarg dels anys per adaptar-se als nous gustos del consumidor, però com el bon vi, ha millorat amb el pas dels anys.

Entrevistem als Marià Rosàs, pare i fill que estan al capdavant d’aquest comerç emblemàtic que actualment dóna feina a vuit persones de Rubí.

Com i quan comença la Bodega Rosàs?

Marià pare: Els meus avis es van establir aquí als anys 20, després de venir de Granollers i muntar una espècie de restaurant a Rubí, anomenat Cal Copes, on està ara Cal Gori.

Marià fill: Hem establert el 2020 l’aniversari perquè és quan van començar amb la venda al detall i obren la botiga al públic, però tècnicament van arribar abans.

Com continua la saga?

Marià pare: El meu avi va tenir tres fills, dos van continuar amb el negoci. Va venir la guerra, es va parar tot una mica, el meu pare va fer set anys de mili, quatre anys en un bàndol i tres en un altre,  i el seu germà també però no tant de temps. Aleshores, el meu tiet es va casar i va continuar el negoci però al cap d’un parell o tres d’anys va marxar i es va establir en el ram del vi a Girona. Llavors quedava la germana del meu pare, la meva tieta, que estava a la botiga. Però es va casar amb un senyor de Terrassa i marxar cap allà.

A partir d’aquell moment va continuar el meu pare sol. Va agafar un magatzem al carrer de Castellbisbal, després va comprar el magatzem del carrer Cal Príncep i posteriorment la part del carrer Cervantes i de la botiga nova.

Rubí té un passat vitivinícola molt important, tot i que destacava més per la quantitat que no pas per la qualitat. És cert?

Marià pare: Abans era més important la quantitat que no la qualitat. Rubí era molt vitivinícola, només dir-te que al Celler hi cabien molts litres de vi i hi havia molts anys que s’omplia tot. Quan no tenien suficient espai venien a veure al meu pare, el Joaquim, per preguntar-li si li deixàvem lloc. Ens ajudàvem molt mútuament, de vegades els hi compràvem i d’altres els hi veníem.

Bodegas Rosàs ofereix tastos de vins i més de 1.000 referències. FOTOS: Redacció

IMG 20191127 183719

Quina és la relació actual amb el Celler?

Marià pare: El celler era d’uns socis que en un moment determinat, coincidint amb el boom immobiliari i quan la gent es venia les terres per fer pisos i zona industrial, es va quedar sense vi. Els socis es van cansar de posar diners i van decidir vendre-ho. Tant l’Ajuntament com nosaltres vam licitar en la subhasta però finalment s’ho va quedar el consistori. A nosaltres ens feia molta gràcia quedar-nos-ho perquè ho teníem aquí mateix però no va poder ser.

A Rubí queda alguna vinya que produeixi vi?

Marià pare: Que jo sàpiga només una, i una altra en projecte per Can Ramoneda. L’única que encara fa vi és la vinya de Can Patilles. S’ho fan tot i s’ho venen tot.

En teniu aquí?

Marià pare: No perquè fan la quantitat justa. Li havia proposat però ja ho ven tot. Encara i així, si algun dia li sobra podem mirar aquesta possibilitat.

Com ha evolucionat el món del vi?

Marià fill: Els hàbits de consum han canviat molt en els últims anys. Per la forma de vida, abans molt més física, la gent consumia vi per esmorzar, dinar, berenar, sopar i el ressopó. Avui això ha canviat, tenim vides més sedentàries i el cos no pot absorbir les mateixes quantitats de vi. I això es demostra amb les dades, a l’Estat espanyol s’ha passat de consumir entre uns 40/50 litres per persona i any a uns 15 o 16 cap avall. Ha sigut un canvi radical. També es valora més la qualitat que la quantitat i es beu vi sobretot en festivitats, caps de setmana, quan la gent surt fora més que no pas en el dia a dia.

 

Quin és l’estat del sector vitivinícola a Catalunya?

Marià fill: Des del meu punt de vista, el sector català passa molt per l’exportació. És un mercat molt atomitzat, hi ha molts cellers petits i la tònica predominant en el sector és l’exportació.

Quants vins teniu al celler?

Marià fill: Constantment entren i surten ampolles del celler. De vins, al voltant de les 1.000, més caves i licors, 1.600 ampolles.

Quin és el vi més car que teniu?

Marià pare: L’Ermita de l’Álvaro Palacios, que costa uns 700 euros.  Dues o tres ampolles es venen a l’any segur.

El Gran Vinari d'Or d’enguany ha estat pel Ferrer Bobet 2016, i el Gran Vinari Escumós, per al Cava Bertha Cardús 2015. Vas participar en el tast a cegues, què et va semblar el resultat?

Marià fill: Queda palès que els grans Vinari sempre han sigut grans vins. Evidentment, el que és un gran vi per mi no ho serà per a tu, ni serà el mateix si te’l prens ara o el 25 amb la família. Un gran vi depèn molt del moment, de la situació i la companyia.

L’any passat va sortir per primera vegada un blanc com a guanyador, un Cérvoles Blanc 2016, un vi català excel·lent.

Tant el Ferrer Bobet com el Bertha Cardús són també grans vins. El Ferrer Bobet és un vi polivalent, un 4x4, quedes bé amb tothom; i el Bertha Cardús igual però en versió cava. Ara el millor vi, al final és el que a tu t’agrada més, independentment del preu i de la denominació d’origen.

La majoria de vins que veneu al celler són catalans?

Marià pare:  El nombre de referències del país ha augmentat considerablement en detriment d’altres DO, com poden ser riojas, ribera...El mateix públic t’ho exigeix.

Marià fill: Aquest ha estat un gran canvi que hem vist en els darrers 10 anys. La indústria catalana ha fet un gran esforç qualitatiu i això es nota, sense res a envejar a altres DO del territori o de fora.

Recomaneu-nos un bon vi relació qualitat-preu.

Marià fill: Com a negre el Black, que està per sota dels 9 euros i és un vi de la terra, té molta fruita, molt agradable i lleuger. És molt primari, amb predomini de la fruita vermella de la garnatxa, fàcil de prendre i que agrada molt després de veure-ho en la gent que va venir al tast que vam organitzar.

Marià pare: Com a blanc el guanyador dels Premis Vinari de l’any passat, el Cérvoles. No és afruitat i té molt de cos. Però com diu el Marià, el millor vi és el que a tu t’agrada.

Marià fill: Com a blanc a mi m’agrada Els Costums Blanc, i com rosat recomano molt Les deu mil hores, un vi del Penedès, molt fresc i lleuger. Tenen el concepte del que triga el vi en fer-se, des del primer gra de raïm fins que l’embotellen.

I com a cava, és una mica agosarat, però l’Ortus, és un pinor noir i un cava molt diferent però molt interessant, amb una bona relació preu-plaer, de 13 euros aproximadament.

 

 

 

 

 

 

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?