Molt de compte amb les assegurances de prima única. Són abusives

Acostuma a ser freqüent que les entitats bancàries ofereixin un ampli catàleg d'assegurances als seus clients i, en alguns casos, puguin arribar a exigir-les per a la contractació d'algun dels seus productes financers. Això és força habitual en el cas dels préstecs hipotecaris, molt d'ells vinculats a la contractació d'una assegurança de vida de prima única per fer front a qualsevol eventualitat. Però allò que a priori podria considerar-se un avantatge s'ha demostrat abusiu, per preu i per manca de transparència.

Aquesta modalitat d'assegurança es presenta per garantir el pagament de les quantitats prestades amb l'objecte de cobrir les quantitats pendents de pagament en cas d'invalidesa, mort o qualsevol contingència del deutor. A diferència de les assegurances de prima periòdica, el cost total de les de prima única és abonat a l'inici de l'operació i en molts casos s'inclou en l'import del préstec, incrementant així el capital sol·licitat. És per això que es recomana contractar una assegurança de vida temporal anual renovable: cada any es paga per allò que es necessita assegurar, ja que les circumstàncies personals poden canviar i ens permet modificar el capital o adaptar-lo a les necessitats específiques.

Fins a l'any 2019 aquest tipus d'assegurances vinculades a la hipoteca es comercialitzava sense control, atès que no hi havia una normativa reguladora, i la imposició per part de les entitats bancàries era freqüent, sense donar l'oportunitat de poder contrastar-les al mercat lliure, i sovint condicionant l'obtenció de bonificacions a la contractació d'aquest tipus d'assegurança, que només beneficia l'entitat i el seu grup empresarial. El problema apareix ja d'entrada quan el preu que s'ofereix acostuma a ser entre un 60 i un 300% més car si ho comparem amb les del mercat lliure. Però, a més, el fet que l'import s'inclogui en el préstec genera despeses i sobretot interessos addicionals. Si es contracta una assegurança de vida de manera independent, s'eviten els interessos i preus abusius.

La manca de transparència en aquestes assegurances vinculades a un préstec hipotecari, en les quals sovint no s'informava de les condicions als clients, es considera una mala pràctica bancària. Per sort, cada cop són menys comercialitzades, tot i que les estadístiques diuen que un 40% de les assegurances es fan així. La primera recomanació seria que si en disposem d'una mirem quina és l'amortització i el temps de vida que ens queda de la hipoteca per no pagar de més.

Cal saber que l'entitat bancària, amb la regulació establerta a partir de 2019, no ens pot negar la concessió d'una hipoteca si no volem que se la vinculi a la pòlissa del banc, ja que tenim el dret d'escollir la que més ens convingui del mercat lliure. A banda del preu desorbitat o el pagament d'interessos, hi ha l'aspecte clau a considerar per no acollir-nos a aquesta modalitat i pel qual podem reclamar: les primes pendents de pagament si aconseguim amortitzar capital de la hipoteca de manera anticipada o si patimƒ algun contratemps relativament d'hora havent abonat aquestes primes per un conjunt d'anys innecessàriament.

Sortosament, la justícia dona la raó als clients: les clàusules que es van imposar són abusives i tenim dret a recuperar aquests diners. Extrajudicialment, la direcció general d'assegurances ha dictat informes favorables en aquest sentit i es pot presentar reclamació exigint el pagament de les primes de l'assegurança no consumides. I judicialment existeixen unes quantes sentències favorables al retorn d'aquella part de diners de l'assegurança no consumida. Des de Col·lectiu Ronda hem obtingut victòries en tots els casos presentats.