La Riera que Volem planteja 6 projectes urbanístics que podrien inspirar el futur de Rubí

L’entitat La Riera que Volem, integrada un grup de rubinencs procedents de diversos àmbits tècnics, va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer diverses propostes per recuperar la qualitat mediambiental, urbana i paisatgística del curs fluvial que travessa la ciutat.

L’any passat, i amb els efectes de pandèmia encara molt recents, el col·lectiu suggeria la creació un parc natural de 200.000 metres quadrats a l'ample de la riera de Rubí, des del pont dels Ferrocarrils, fins a la rotonda de Can Jardí, a l’altura del restaurant Sol Dorado. El disseny incloïa espais interconnectats amb camins de passeig per a vianants i bicicletes seguint els marges superiors de la riera, un estany artificial que servís de refugi a la fauna autòctona i migratòria, i una aula de natura, entre altres.

Aquest mateix any proposaven construir una nova zona verda de 10.000 metres quadrats a l’actual aparcament de l'Escardívol, soterrant la carretera comarcal en aquest punt i mantenint el 90% de l’actual aparcament gratuït.

Ara, plantegen 6 exemples de projectes urbanístics de diversos municipis catalans i un de la ciutat alemanya de Düsseldorf, que podrien “inspirar el futur de Rubí i de la seva riera”.

1. Connecta Congost Natura 2025 (Granollers)

La primera iniciativa a la que es refereixen és el projecte Connecta Congost Natura 2025. Tal com expliquen, es tracta d’una anella verda que crearà nous espais de passeig, mobilitat i salut per a la ciutadania i que preveu renaturalitzar el riu Congost de Granollers i l’unirà urbanísticament amb el parc del Congost. El projecte té un pressupost de 4,2 milions d’euros, dels quals 3,3 provenen dels fons europeus Next Generation.

"Amb la intervenció es guanyarà molt de verd i s’esponjarà la zona, ja que s’eliminarà el vial d’asfalt i els espais d’aparcament en superfície actuals al llarg de 643 metres. Això permetrà guanyar 21.500 m2 de vegetació i les places d’aparcament que es perdin en aquesta acció es recuperaran a l’altre costat del riu".

Segons l'entitat ciutadana, les similituds amb Rubí són evidents i, d'aquesta manera, es guanyaria espai de vegetació i oci fora de les zones inundables. "Es preserva al màxim l’espai proper a la riera i es guanya espai d’oci reorganitzant les zones d’aparcament existent (Escardívol)".

2. El Parc del Falgar i la Verneda (Les Franqueses)

El segon exemple que proposa La Riera que Volem és el Parc del Falgar i la Verneda, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i on s’ha desenvolupat un projecte de restauració paisatgística i de conservació i de protecció de la natura. 

Tal com expliquen des del col·lectiu, dins del Parc del Falgar hi ha tres zones ben diferenciades: la zona d’equipaments amb l'aula de la natura, zona de jocs, d’exercicis de salut i la zona de prat, que serveix de transició de la zona de més activitat humana a la de menor activitat. Després està la zona humida, formada per tres llacs artificials envoltats d’una vegetació de ribera que evita el pas de gent i que afavoreix l’arribada i el refugi de fauna autòctona migratòria. 

Aquest parc és una dels projectes que ha servit de guia als integrants del col·lectiu de tècnics La Riera que Volem per al disseny de la proposta de parc del sud de la riera. El projecte rubinenc també preveu zona d’equipaments amb una de la natura, zona de jocs, d’exercicis de salut, una zona humida amb  llac artificial i camins a banda i banda de la riera.

3. Riera de les Arenes (Terrassa)

La proposta per a la riera de les Arenes preveu transformar el tram a l’alçada dels barris de Sant Llorenç, Ègara i Sant Pere Nord. Mantenint les funcions de riera, però guanyant espai verd per al passeig, amb recorreguts per la llera i vials de connexió amb els carrers de l’entorn.

L’Ajuntament egarenc ha portat als fons Next Generation la renaturalització del tram nord de la riera de les Arenes i d’una part del transvasament del Palau, a l’altura del Poble Nou, entre el Pont de l’avinguda de Béjar i el de l’avinguda de l’Abat Marcet. Els dos projectes sumen un import de gairebé 9 milions d’euros.

"Cal tenir en compte que la riera de les arenes és l’afluent principal de la riera de Rubí i té algunes característiques similars. És d’especial interès l’objectiu de guanyar espai verd per al passeig amb recorreguts pròxims a la llera, una visió en la línia del projecte del parc sud de la riera proposat pel col·lectiu La Riera que Volem".

4. Naturalització del passeig del riu Besòs (Santa Coloma de Gramenet)

El quart projecte que esmenten des de la plataforma és la naturalització del passeig del riu Besòs. Les principals actuacions a fer, amb un pressupost de 886.957 euros, a càrrec de les arques municipals i els fons europeus Next Generation, són la naturalització del recorregut amb l’increment de parterres, arbratge i espais verds; la millora dels paviments per consolidar un itinerari més segur, i la instal·lació de nou mobiliari urbà en un tram de 2 quilòmetres.

A més, està prevista la reducció de dos a un carril de circulació en sentit Sant Adrià del tram entre l’avinguda Anselm de Riu i l’avinguda Pallaresa, i el tancament del passeig al costat del mur del riu en el tram d’obres. Es deixarà un camí provisional per a vianants al costat muntanya de l’obra, ha explicat el consistori d'aquesta localitat. "Aquestes dues últimes actuacions són molt similars a les previstes pel col·lectiu La Riera que Volem a l’entorn de la C-1413, que es preveu pacificar i crear un camí de vianants paral·lel a la mateixa. Ambdues actuacions es farien fora la llera, a les zones no inundables".

5. Recuperació del front del riu Rin com a passeig fluvial (Düsseldorf)

Segons expliquen des de l'entitat rubinenca, el centre de Düsseldorf estava separat del riu per un vial amb més de 50.000 vehicles al dia. En el 1995 es va soterrar una via de circulació per recuperar novament el passeig del riu, apropar el curs fluvial i el paisatge de la regió del Baix Rin a la ciutat de Düsseldorf i reduir la contaminació acústica. Per al col·lectiu de tècnics, aquesta actuació hauria de servir de guia per a la zona de l’Escardívol, amb el disseny d’una superfície sense trànsit de lleure pels rubinencs i la reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica.

6. Soterrament de l’avinguda de Lluís companys (Sant Cugat)

Fa uns anys Sant Cugat va apostar per soterrar l’avinguda de Lluís Companys en les proximitats de l’estació de Ferrocarrils, explica l'entitat, fent referència al sisè i últim exemple de projecte urbanística que proposen. "Un projecte que ha permès eliminar una barrera en un punt estratègic de la ciutat. La Riera que volem defensa que es podria fer una estratègia similar a la zona de l’Escardívol i permetre així apropar la ciutadania a la riera i guanyar un gran espai verd de qualitat al centre".

El Balcó de la Riera i la proposta de pacificar la C-1413

Cal recordar que, a principis d’aquest any, l’Ajuntament de Rubí anunciava que optava al 3,9 milions d’euros, procedents dels fons Next Generation, per renaturalitzar, que no fer transitable, un tram de la riera i part de Can Fatjó, en el projecte anomenat ‘Balcó de la Riera’.

De fet, el col·lectiu La Riera que Volem feia saber que veia amb bons ulls aquesta proposta, tot i que demanava invertir en les dues bandes de la riera i també proposava la pacificació de la C-1413, malgrat que aquesta via no sigui de titularitat municipal. 

En el mes de juny però, es va conèixer la negativa de la Unió Europea a finançar la transformació del torrent de les Abelles, integrat en aquest projecte de renaturalització. Tot i això, el consistori informava que es assumiria el cost de 380.000 euros per estabilitzar els camins d’aquesta zona, introduir nou arbrat, millorar l’espai infantil i el pipicà existents, i habilitar zones de pícnic, entre d’altres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.