L’escola de futbol Can Mir necessita més botes perquè els joves de Bouloukounda no juguin descalços

El Xavi Mas i la Rosa Maria Vergara, membres del projecte solidari de l'escola de futbol Can Mir a Bouloukounda, ens expliquen el seu segon viatge al poble senegalès

El Xavi Mas i la Rosa Maria Vergara han tornat fa escassos dies de l’Àfrica, on han passat 15 dies al Senegal. Després de tornar a viure de primera mà l’absoluta misèria en la qual viuen milers de persones, sobretot nens, la tornada al primer món del consumisme és dur i admeten que pateixen “jet lag emocional”.

El Xavi i la Rosa Maria senten que pateixen "un jet-lag emocional" després de tornar a Rubí des de Bouloukounda. FOTO: Cedida

    

És el segon viatge que fan a Bouloukounda, en el marc del projecte solidari del Club Escola de Futbol de Can Mir de Rubí, i com explica el Xavi, el seu vicepresident, “els quatre projectes importants els hem finalitzat, però alhora ens ha sortit més feina. Això no et deixa desconnectar del tot i et fa pensar en tot el que queda per fer”.  

Durant aquestes dues setmanes els hi ha donat temps de plantar les llavors que han portat des de Rubí “perquè tinguin més varietat de cultiu”. El nou hort té la mida d’una hectàrea i un grup de dones del poblat està liderant el projecte de plantació. “Vam portar diferents tipus de llavors de tomàquets, pebrots, blat, meló, síndria, carabassa, mongeta tendra, etc., i dos arbres: una prunera i un presseguer”. La Rosa Maria explica que allà només hi ha dues estacions, l’hivern, amb 39 graus, i l’estiu, amb i 46 graus. “És difícil veure quan hem de plantar i per això estem fent proves en un planter que vam crear tallant totes les ampolles d’aigua que ens bevíem”. Tant ella com el Xavi estan entusiasmats perquè estan començant a sortir els primers brots.

El nou hort de Bouloukounda té la mida d'una hectàrea. FOTO: Cedida

   

A més, el Xavi i la Rosa Maria han parlat amb l’alcalde i el professor, que són les màximes autoritats del poble, perquè els homes agafin el compromís de treure cada dia aigua del pou per regar l’hort. “No deixa de ser un hàndicap que els homes comencin a col·laborar. Allà les dones assumeixen tota la feina, la majoria d’homes estan fora del poble treballant. Els que queden tenen una actitud més passiva, elles estan extenuades. Homes joves hi ha molt pocs, i hi ha una mentalitat molt patriarcal”.

El Xavi i la Rosa Maria van portar una gran varietat de llavors per cultuvar a Bouloukounda. FOTO: Cedida

   

El segon projecte és una petició que els hi va fer el mateix alcalde per crear un lloc de primers auxilis. “Hem portat material de primers auxilis i algunes medicines. Ens hem trobat amb nanos que venien amb malalties de la pell, sobretot per la manca d’higiene. Vam anar un matí a 50 km per comprar a una farmàcia pastilles que ens van recomanar metges d’allà per poder-ho tractar”.

És el segon viatge per al Xavi Mas i la Rosa Maria Vergara a Senegal. FOTO: Cedida

   

    

El tercer projecte té a veure amb  un compromís que van adquirir el primer any de dotar d’ordinadors i una fotocopiadora l’escola. “El professor estava emocionat, desitjant que arribessin perquè ho havia de fer tot a mà. Com allà no hi ha electricitat vam connectar dos ordinadors i una fotocopiadora a un generador que havíem enviat per vaixell. Quan els vam engegar va ser tot un espectacle. Els crits se sentien des d’aquí”, comenta el Xavi entre riures i afegeix que el professor Diouf es va fer una fotografia “amb la primera fotocòpia de la història de Boloukounda.

Diouf, el mestre del poble, amb la primera fotocòpia de la història de Bouloukounda. FOTO: Cedida

   

El quart projecte és el que ho inicia tot: el futbol. El Xavi, el seu fill, i la Rosa Maria van portar més d’un centenar de parells de botes perquè els nens puguin jugar a futbol sense anar descalços. El problema és que van portar botes del número 42, 43, 44 però hi ha 200 nens que juguen a futbol descalços, “de fet, viuen descalços”. Això comporta que els peus se’ls hi ha eixamplat. “Inclús els nens petits, encara que tinguin un 38 de llargada de peu, necessiten portar un 42 perquè els hi entri la bota. Això significa que vam donar totes les botes als més petits i els grans continuen jugant descalços”.

 
Els nens més petits tenen els peus més amples per haver anat sempre descalços. FOTO: Cedida

  

Per aquest motiu, des de Can Mir fan una crida per recollir botes de números grans o vambes de segona mà en bon estat, i que tots els joves dels sis equips de futbol puguin jugar sense anar descalços o amb xancletes. El Xavi assegura que tenen un do natural per jugar a aquest esport. “Els nanos de només 15 anys em passen un pam d’alçada, tant homes com dones tenen un físic espectacular”.

Per al pròxim viatge volen portar porteries mòbils, amb xarxes, i ja veuen com s’estan organitzant en lligues amb altres pobles. “Han fet un torneig i cal dir que ha guanyat el CEF Can Mir Bouloukounda”, explica amb un somriure el Xavi. “Ara ens demanen de fer un campionat més gran i que la final sigui quan tornem”.

A Bouloukounda hi ha dos-cents nens i joves que juguen a futbol. FOTO: Cedida

   

No estava en els seus plans inicials però un cop allà la Rosa Maria va parlar amb l’alcalde, qui va convocar a tots els habitants de Bouloukounda un diumenge al matí sota un gran arbre per anunciar que aquell dia es dedicarien a netejar de plàstics el poble i recollir els fems dels animals. “Ens vam quedar parats de la gent que hi havia. Vam fer tres equips i vam omplir sacs separant cartons, plàstics i fems”, expliquen el Xavi i la Rosa Maria. “El més important és que van agafar el compromís que ho farien un cop al mes i tot el poble. És un tema imprescindible per temes de salubritat. Amb l’alcalde vam parlar perquè cada casa tingui un sac on llençar les coses per separat. No hi ha olors però està ple de brutícia”.  

L'alcalde va convocar sota un arbre als habitants del poble per netejar-lo de plàstics i fems. FOTO: Cedida

  

 

Tot el poble es va mobilitzar per recollir plàstics i fems. FOTO: Cedida

   

El Xavi i la Maria Rosa insisteixen a dir que el ritme de vida allà a l’Àfrica és molt més lent. “Allò és Senegal i quan arribes has de canviar tot el que tenies previst”. Per arribar al poble van trigar més de 10 hores en autobús, tenint en compte que pel que per a ells és un autobús de luxe per a nosaltres és un vehicle que ja no circula per cap carretera des de fa dècades. Tot i això, han pogut treure temps per desplaçar-se a un poble més gran on comprar algunes medicines per a malalties de la pell, causades sobretot per la falta d’higiene.

Les malalties de la pell per falta d'higiene és una de les afeccions més comunes entre els infants i joves de Senegal. FOTO: Cedida

Les malalties de la pell per falta d'higiene és una de les afeccions més comunes entre els infants i joves de Senegal. FOTO: Cedida

La tasca del Xavi i la Rosa Maria és lloable però tenen la sensació que no arriben a tot i que són com una gota dins l’oceà. A més, viuen a Rubí però reconeixen que una part del seu cor s’ha quedat per sempre allà, amb la gent de Bouloukounda i altres pobles de Senegal. Saben que hi ha molta feina a fer i moltes maneres més d’ajudar, per això estan segurs que tornaran una tercera vegada.

 

Les persones interessades a donar botes de futbol o vambes (preferiblement de números grans), poden fer-ho al CEF Can Mir,  al Camí del Racó, 1-9, de Rubí. També poden contactar directament amb el club a través del telèfon: 607 72 20 71.

Més informació