La fotografia més antiga del llibre "Rubí desaparegut"

Artur Carulla immortalitzà amb la seva càmera una panoràmica de la vila natal de la seva mare des de l'actual Sant Jordi Parc

Amb motiu d'haver-se acabat de posar a la venda el llibre "Rubí desaparegut", el TOT Rubí m'ha brindat l'oportunitat de col·laborar-hi amb el comentari d'imatges antigues o bé d'efemèrides i fets històrics de la nostra ciutat. M'ha semblat una bona manera de començar aquesta col·laboració parant atenció a la imatge més antiga que apareix en aquest llibre, una panoràmica de la nostra població presa des de la part de ponent a finals del segle XIX. Tot i el seu interès, no és la vista més antiga que es coneix de Rubí, ja que n'hi ha una que data de 1870 i és l'única instantània que ens revela com era l'església parroquial de Sant Pere abans de l'ampliació de 1884, quan, entre altres reformes, es va construir la cúpula.

Familia Ambros

Família Ambròs de Can Xercavins a finals del segle XIX. D’esquerra a dreta: Enric Ambròs i Viver (1), Josep Maria Ambròs i Canalda, Caterina Ambròs i Brustenga (3), Manuel Ambròs i Canalda (2), Amèlia Ambròs i Viver (4) i Artur Carulla i Ambròs, “cuando era guapo”, autor de la panoràmica.

L'autor de la fotografia que apareix al llibre és Artur Carulla i Ambròs, nascut l'any 1868 a l'Espluga de Francolí. La seva mare era filla de can Xercavins i havia anat a parar a l'Espluga en casar-se amb el farmacèutic del poble. Artur Carulla, seguint el negoci familiar, també estudià farmàcia. Sembla ser que les vacances de Nadal i Pasqua les passava a can Xercavins, en companyia dels seus parents rubinencs.

Fou precisament en una d'aquestes estades a Rubí, a la dècada de 1890, quan immortalitzà amb la seva càmera una panoràmica de la vila natal de la seva mare des de l'actual Sant Jordi Parc. Una estesa de camps, en els quals es poden apreciar els ceps a primer terme, s'estenen fins a arribar al nucli urbà, pels volts de la crisi de la fil·loxera que va arrasar les vinyes del nostre país. Al bell mig de la imatge s'aixeca el campanar de Sant Pere, que permet situar-nos en aquesta població que se'ns presenta tan desconeguda. A l'extrem dret s'aixeca la desapareguda masia de Can Fatjó, tota blanca, mentre que a l'esquerre s'hi veu la nau de l'escorxador. Al nucli urbà, a banda del campanar i un parell o tres de xemeneies, cap edifici destaca per la seva alçada. Al fons, un altre mar de camps culmina l'horitzó, d'on només destaca una taca fosca: és el bosc de ca n'Oriol, un paratge que, per sort, no ha desaparegut.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Més informació