Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
La imatge que presentem pertany a l’Arxiu Municipal de Rubí, donada per Jaume Cardona. En ella veiem Joaquim Cardona amb la seva muller francesa (de la qual no sé el nom) i està datada molt probablement al voltant del 1950.
A Joaquim Cardona, igual que a altres 11 rubinencs deportats, estan dedicades les Stolpersteine o llambordes dissenyades per Gunter Demnig que recorden les víctimes dels camps de concentració alemanys de la Segona Guerra Mundial i que es situen davant les seves cases, en aquest cas la del carrer de Sant Miquel, 25, de Rubí, on va néixer el protagonista d’aquest article el 1920.
De jovenet, en Cardona va exercir d’ajudant de mecànic a diverses fàbriques de la població i va estar vinculat a diversos moviments sindicals i socials. Quan la guerra civil, va marxar al front d’Aragó de voluntari amb les milícies del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Acabada la guerra, ell i quatre dels seus germans van marxar a França. En Joaquim va anar a raure al camp de refugiats d’Argelers-sur-Mer, al Rosselló, un lloc en condicions molt precàries, i posteriorment es va trobar a Agde amb els seus germans Josep i Jaume. En Joaquim i en Josep van ser traslladats al camp de Sant Cebrià i poc després en Jaume i en Josep tornarien a Rubí. Ambdós no serien represaliats ja que no havien participat a la guerra com a voluntaris, a diferència d’en Joaquim.
En Joaquim Cardona va ser enrolat a una Companyia de Treballadors Estrangers destinada a les labors de construcció de la línia Maginot, que protegia França d’un possible atac alemany. Amb la invasió hitleriana del país veí, en Cardona va ser capturat i fou retingut al Stalag (camp de presoners de guerra) XI B, de Fallingbostel bei Hannover (Alemanya) per ingressar posteriorment, el 16 de gener de 1941, al temible camp de concentració de Mauthausen (a l’actual Àustria). D’aquí el traslladaren al subcamp de Gusen.
Fou alliberat el maig de 1945 i es traslladà a França, on es va casar amb una noia del país (que veiem a la imatge) i va treballar de gruista. Finalment moriria el 1955 d’una grip.
Així doncs, mai no va poder tornar al seu país, d’on marxà el 1939.
Aquesta informació s’ha extret bàsicament del llibre de Josepa Gardenyes Joaquim Aragonés de Rubí a Mauthausen (2014) i de l’article de la mateixa autora “Les Stolpersteine i els deportats rubinencs als camps nazis”, aparegut al Butlletí del Centre d’Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí núm. 82 (juny de 2021), que podeu trobar a les millors llibreries de la ciutat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.