Ja no hi ha bebè

Et fas un primer test d’embaràs que dóna positiu. No t’ho creus. Et fas un segon que també dóna positiu. Comences a creure-t’ho. Has llegit que aquests tests, tot i que no són fiables 100%, no acostumen a donar falsos positius. Després de tant de temps buscant aquest embaràs, comences a il·lusionar-te. En comences a parlar amb aquells que més estimes. El teu cos també comença a notar que alguna cosa passa dins teu. Potser t’ho sembla a tu mateixa perquè en realitat saps que científicament és molt aviat per notar alguna ‘cosa’ dins la panxa. Et sembla increïble que dins teu pugui néixer una nova vida. De sobte comences a ‘tacar’. T’espantes. Vas al metge. Tot correcte. Tres dies més tard una inesperada hemorràgia et dóna un cop de realitat. Saps que alguna cosa no va bé i que aquell coàgul de sang que has tret té nom i cognoms. Tornes al metge. Ja no hi ha bebè.

"Per mi és una mort més i, per tant, un dol que cal passar"

Aquesta història, canviant petits detalls, és la que viuen moltíssimes dones que es queden embarassades. Moltes. Més de les que imaginem. Però no se’n parla massa, per no dir gens. La mort perinatal és encara un tabú. “Només estaves de set setmanes”. Cert. “Només mesurava 1 centímetre”. També cert. Però eren les meves set setmanes i era el meu centímetre. A més, ja tenia nom i cognoms. A més, ja havien començat els plans de futur per acollir aquell nou membre de la família. A més, la meva vida ja havia canviat. Per tant, per mi és una mort més i, per tant, un dol que cal passar.

"Moltes persones no sabien que estava embarassada, però em van acompanyar en aquest dol invisibilitzat"

En el meu cas, explicar-ho em va ajudar molt. Moltes persones no sabien que estava embarassada, però em van acompanyar en aquest dol invisibilitzat. Em va sorprendre també la quantitat de dones amb fills (més d’un en alguna ocasió) que també havien passat per un avortament, però que no ho havien dit a ningú. És per totes elles que n’hem de parlar més. Per totes i cadascuna de les dones que van sentir que estaven preparades per ser mares, però que mai van poder arribar a abraçar aquest bebè. Per totes aquelles dones que estaven disposades a passar nits sense dormir per atendre un bebè, però que les han passat per no poder-ho fer. Per elles, parlem-ne. Acompanyem-nos. Entenguem d’una vegada que un avortament és un dol que cal passar. Perquè les respostes del metge no consolen tot i les bones intencions i empatia que es demostra en aquestes situacions. No consolen les estadístiques ni els ‘això és que hi havia algun problema cromosòmic’. Consola l’acompanyament, consolen les persones.

Aquest buit dins teu saps que no desapareixerà, que mai oblidaràs aquesta situació. Però aprendràs a conviure-hi.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.