De les malalties invisibles a la cultura preventiva

La sinistralitat laboral no s'atura. Cada minut es produeix un accident de treball a l'Estat espanyol. Segons fonts del Ministeri de Treball, l'any 2023 es va tancar amb 600.000 accidents laborals amb baixa mèdica, dels quals 3.759 van ser greus i 581 mortals. Els sectors més afectats continuen ser construcció, indústria i transport. I aquí caldria afegir-hi les xifres sobre malalties professionals, una dada que el web del Ministeri de Treball no inclou.

Han passat ja quasi 30 anys des de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals el 1995 i les xifres mostren que encara queda molt recorregut per fer en salut i seguretat laboral. El 28 abril es commemora el Dia Mundial de la Seguretat i Salut al Treball i és un bon moment per posar el focus en dos fronts que des de Col·lectiu Ronda creiem que cal treballar.

El primer són els accidents de treball i malalties professionals ocultes. Les dades oficials són només la punta de l'iceberg. A sota hi ha centenars d'accidents de treball i malalties professionals que són tramitades com a contingència comuna, malgrat haver-se produït en l'entorn laboral o in itinere. Els i les professionals que defensem els drets de les persones treballadores en matèria de seguretat i salut laboral sabem que aquesta és una dinàmica habitual de les mútues d'accidents de treball: negar-se sistemàticament a atendre o compensar de manera justa persones treballadores que han patit lesions per un mal gest o per un sobreesforç, per exemple, o que presenten quadres d'ansietat i estrès laboral o que han emmalaltit a força de fer durant anys moviments repetitius. Les mútues al·leguen sempre allò d'«això no és laboral» o «això és degeneratiu, «has d'anar a la Seguretat Social».

Precisament aquesta (mala) praxi de les mútues ha estat notícia fa pocs dies. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha fet unes declaracions denunciant aquesta manca de reconeixement de les malalties professionals per part de les mútues d'accidents, recalcant que era del tot necessari fer una reforma de la seva gestió i sobretot posant l'accent en el biaix de gènere que encara hi ha i que fa que moltes de les patologies laborals que afecten les dones no estiguin reconegudes dins el quadre de malalties professionals que data de 2006 i ha quedat obsolet des del moment que no inclou certs àmbits laborals o noves especialitzacions i més encara des que no reconeix patologies pròpies d'activitats laborals feminitzades.

El segon front on creiem que cal posar el focus prové de la manca d'una autèntica cultura preventiva en la major part del teixit empresarial. Moltes empreses no són conscients que la protecció de la persona treballadora enfront dels riscos laborals exigeix una actuació que va més enllà de fer una mínima avaluació o donar una petita formació en prevenció de riscos. Cal aconseguir que es dibuixin entorns laborals segurs per tal que les persones treballadores no s'hi juguin la salut... o la vida. Com reiteradament ha dictat el Tribunal Suprem en nombroses sentències, els empresaris són els garants de la salut i seguretat dels seus treballadors i aquesta cal fer-la amb tota la diligència exigible.

Darrere qualsevol accident laboral o malaltia professional hi acostuma a haver una errada en matèria preventiva. La immensa majoria d'accidents es deuen als incompliments empresarials de les normes bàsiques de prevenció previstes. I parlem de no entregar EPIS (equips de protecció individual) necessaris, de no donar formació específica en riscos laborals del lloc de treball o no dotar de maquinària segura.

I és que amb la salut laboral no s'hi pot jugar. Ens hi va la vida. Respectar els drets de tota persona treballadora passa per exigir entorns laborals segurs a les empreses, però també perquè les administracions reconeguin les mínimes prestacions quan el mal ja s'ha fet o és inevitable. Per sort, no només creixen els accidents sinó la consciència social sobre aquest fenomen. I sobre el que podem (i hem de) reclamar.
 

  Demana cita, ara!