Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
Hi ha sentències que no només donen satisfacció pel que suposen, sinó que esdevenen pioneres i permeten obrir camí per a una major protecció, en aquest cas de les dones, a l'hora d'exercir un dret com és la conciliació laboral. I és que fa pocs dies, vam conèixer el resultat d'una sentència, aconseguida arrel d'una demanda presentada per Col·lectiu Ronda, on es dictaminava que la pensió d'incapacitat permanent d'una treballadora que pateix un accident de treball no es pot veure minorada pel fet de tenir una jornada reduïda per cura d'un menor.
La sentència estableix que el càlcul s'ha de fer com si hagués mantingut la mateixa jornada que tenia prèviament a la reducció, evitant així el que considera una "discriminació indirecta" cap a les dones, que són qui majoritàriament assumeixen les tasques de cura.
Ha estat un tribunal d'instància de Barcelona qui ha donat la raó a la treballadora, una caixera de supermercat que va patir un accident laboral mentre es trobava en reducció de jornada per cuidar el seu fill, un dret recollit a l'Estatut dels Treballadors. La sentència considera que la pensió s'ha de recalcular prenent com a base el salari corresponent a la jornada completa, sense aplicar cap reducció, per evitar la discriminació indirecta. I conclou que existeix l'obligació d'incorporar la perspectiva de gènere en la interpretació de les normes per garantir la igualtat efectiva i que en aquest cas, s'ha de considerar que l'objectiu de la norma de protegir la conciliació (Art. 237.3 de la LGSS) ha de prevaldre sobre el càlcul literal a partir del salari reduït.
Fins ara, la normativa espanyola aplicada per l'INSS estableix que les pensions per accident de treball s'han de calcular segons el "salari real" que es percep en el moment de l'accident. Per evitar perjudicis, la llei preveu un mecanisme de correcció que fa que, durant els primers anys de reducció (actualment tres i en el cas que ens ocupa dos), la Seguretat Social computi les cotitzacions com si la persona estigués treballant al 100% de la jornada. El conflicte apareix quan, com en el cas de la treballadora de Sabeco-Alcampo, l'accident es produeix un cop ja han passat aquests primers anys de protecció especial. En aquesta situació, l'INSS aplica de nou el criteri literal del sou reduït. Això va fer que inicialment se li concedís una pensió calculada només sobre la seva mitja jornada, fixant-la en uns 8.341 euros anuals.
Corregir criteris discriminatoris i d'un reglament de 1956 obsolet
La sentència estima la demanda presentada per Col·lectiu Ronda i corregeix aquest criteri en considerar que limitar la protecció a només uns pocs anys és discriminatori. I el magistrat va concloure que, si el dret a cuidar els fills l'exerceixen majoritàriament les dones, no se les pot penalitzar amb una pensió més baixa pel fet d'haver allargat les cures més enllà del període que marca la llei. Per això, obliga a calcular la pensió basant-se en el salari de jornada completa, elevant la base de càlcul fins als 16.236 euros anuals, pràcticament el doble del que pretenia l'administració.
La sentència és pionera per la perspectiva de gènere amb la que interpreta la normativa. El magistrat considera que no es pot obviar la contundència de les dades estadístiques que desmunten la neutralitat de la norma. En concret, el 90,15% de les persones que demanen reducció de jornada per cura de fills són dones i el 77,17% de les pensions d'incapacitat per accident de treball en aquesta situació afecten dones. Davant d'aquesta evidència, el jutge conclou que la norma espanyola, encara que sembli "neutra", acaba castigant gairebé exclusivament el col·lectiu femení. La sentència destaca que els jutges tenen l'obligació jurídica d'interpretar les lleis amb perspectiva de gènere per garantir una igualtat real.
A més, la sentència posa el focus en l'obsolescència de la norma que l'administració feia servir per justificar aquesta retallada: un Reglament d'accidents que data de l'any 1956. L'equip jurídic del Col·lectiu Ronda que ha portat el cas —format per les advocades Clara Llena, Sílvia Torné i Ana Abrain— ha defensat amb èxit que els valors d'aquell moment històric, on el paper de la dona en el mercat de treball era totalment marginal, són completament oposats als principis d'igualtat de gènere que vertebren la pràctica jurídica actual. Destaquen que aquesta decisió és vital perquè corregeix una bretxa de gènere estructural. Segons les lletrades, «la sentència impedeix que les dones que assumeixen les tasques de cura siguin doblement penalitzades: primer, cobrant un sou més baix mentre cuiden els fills i, segon, rebent una pensió molt més pobra de per vida si pateixen un accident».
