“Està bé la integració però no és encara una realitat”, Montse Masip, presidenta de l’APDIR

Entrevista a Montse Masip, presidenta de l’Associació de Persones amb Diversitat Intel·lectual de Rubí (APDIR)

Tot i que vivim en un món cada vegada més convuls, associacions com l’APDIR de Rubí ens fan adonar que estem madurant prou com per acceptar que cada persona és diferent i el fet de conviure i normalitzar la diversitat és el que de debò ens enriqueix com a societat.

Entrevistem a la Montse Masip, presidenta de l’APDIR, una associació de Rubí amb una trajectòria de 30 anys de valuosa labor a la ciutat.

Montse què signifiquen les sigles de l’associació?

Al principi, l’associació es deia Pro Disminuïts Psíquics de Rubí, però amb el canvi d’estatuts s’anomena APDIR, que significa Associació de Persones amb Diversitat Intel·lectual de Rubí.

Des de quan ets la presidenta de l’associació?

Ara ja fa ben bé 4 anys.

Sovint ens preocupen les coses que ens ocupen a la nostra vida...

Sí, sempre que t’afecta directament és quan te n’adones que et trobes en una situació en la qual no es troba tothom i llavors comences a pensar quins recursos tens. Això és una vegada que et toca, des que neix el teu fill fins que es mor, sempre t’has de preocupar de les seves necessitats. Gràcies que té salut i també per tot el que t’ensenya tenir un fill així.

Es tracta, més que res, de no sentir-te sol o que no pots amb tot. Perquè les famílies, de vegades, es carreguen molt emocionalment i de vegades s’aparten del món. Intentem que aquest col·lectiu també pugui relacionar-se.

Cada etapa de la vida amb el teu fill comporta unes coses. A l’associació ens entenem, sabem el que necessitaran amb el pas dels anys, i si és a la mateixa ciutat millor. Sempre hi ha associacions privades però no totes les persones s’ho poden permetre, tenint en compte que les persones amb diversitat intel·lectual tenen la mateixa vitalitat i ganes de fer coses que la resta.

Quina és la tasca de l’APDIR?

Des de la nostra associació el que fem és, principalment, assessorar el nostre col·lectiu i, gràcies a la taula d’atenció a la diversitat funcional de l’Ajuntament de Rubí, ara podem derivar persones amb problemes de documentació o que necessiten orientació. Intentem que les famílies tinguin les necessitats cobertes, depenent del perfil i de l’edat.

Però sobretot cobrim la part de lleure, organitzem moltes activitats i un cop l’any els socis fem  una sortida. Tenim esplais als dissabtes a la tarda, comptem amb monitors formats que se’n van amb els més adults a una discoteca, una cafeteria...Els més petits es queden a l’escola i fan tallers.

També tenim un programa que es diu Respir, en el qual els pares descansen i desconnecten una mica mentre els fills surten dissabte al matí i tornen diumenge a la tarda d’una casa de colònies, per exemple.

Activitats que considerem quotidianes, què signifiquen per a persones amb diversitat intel·lectual?

És important que puguin socialitzar i distreure’s, més enllà d’estar amb els pares o la família i sortir de la rutina de les classes o de treball, perquè també tenim els grans que vénen de la llar tutelada i fan la seva feina. Els caps de setmana se’n van amb les famílies o comparteixen oci amb altres persones del col·lectiu, perquè per a ells és molt important relacionar-se.

Quina és la situació actual, en general, per a les persones amb diversitat?

Està bé la integració però no és encara una realitat. Hem de trobar llocs que estiguin adaptats, on puguem comptar amb persones que tinguin una formació mínima per estar amb ells i aprofitar per treure tot el partit d’aquests nanos. Perquè et donen moltes coses bones, primer un afecte i amistat, són molt innocents tot i que també tenen el seu caràcter, el que els hi agrada i el que no. Tenen les mateixes necessitats que una altra persona. L’únic que no poden expressar-se de vegades però es donen suport entre ells, cadascú és diferent, amb una personalitat diferent.

El local de l'APDIR es troba al Grup 25 Setembre 47 local 3, al costat de l’esglesia de St. Pau. FOTO: Cedida

A quina edat comencen a anar a l’associació?

Des de molt petits encara no. Comencen a venir quan assisteixen a l’escola d’educació especial. L’associació l’hem agafat un grup de pares però porta 30 anys funcionant a Rubí. La portaven uns altres pares però els seus fills ja s’han fet grans, van aconseguir moltes coses i ara han volgut fer un relleu.

Els pares que ens involucrem una mica més formem part de l’AMPA de l’escola especial de Ca n’Oriol, l’única de la ciutat, i vam decidir agafar l’associació fa uns anys per donar-li una continuïtat.

Quina és quota d’associat i quantes famílies hi ha a l’associació?

Com que els pares que estem a l’APDIR som els mateixos de l’AMPA de l’escola especial de Ca n’Oriol ho fem tot en un mateix rebut, incloent-hi la quota de sis euros de l’APDIR. Actualment som 80 famílies de l’escola, més els socis antics de l’associació.

Quines activitats es fan a l’APDIR?

Un cop l’any els nois i noies que han creat una companyia de teatre fan una representació a La Sala de Rubí per visibilitzar l’associació.

També tenim el projecte Rubíclac, que es tracta de recollir oli de cuina no aprofitable per reciclar-lo, i esperem que en un futur doni ocupació als nostres fills. De moment ho està fent Jordi Muntan, integrador social que va impulsar amb alguns pares aquest projecte tan maco. Va començar essent una iniciativa molt petita que s’està fent gran, i on també participen les escoles de la ciutat per recollir els clakis (ampolles per dipositar l’oli usat). Esperem comptar amb una infraestructura a Rubí per poder rentar des d’aquí aquests clakis i que aquesta feina la puguin fer els nostres nanos. Aquest oli després es ven (es pot utilitzar per fer biodièsel) i amb aquests diners podem fer el projecte més gran. Està en marxa.

Des de l’associació què demaneu a l’Administració?

Ara estem més contents, la veritat. Veiem que l’alcaldessa ha apostat pel nostre col·lectiu i hem anat aconseguint cobrir necessitats dins el que es pot. Entre l’APDIR, altres entitats i el mateix Ajuntament de Rubí ja podem compartir, reunir-nos i expressar quines són les nostres necessitats. Cada vegada s’estan fent més coses i ara el dia 3 de desembre, Dia Mundial de la Diversitat Funcional, es farà un gran acte. Serà el diumenge dia 1 de desembre, que és festiu, i totes les entitats tindrem la nostra paradeta i podrem informar, donar-nos a conèixer i tenir més visibilitat.

Socialment què falta?

Hem millorat molt però encara hi ha una mica de manca d’informació, necessitem que es visibilitzi més. De vegades la gent té una mica d’estigma social, no tant amb la diversitat funcional com amb la salut mental. De vegades veus reaccions de pares i també de fills. L’educació a casa és molt important. A les escoles cada cop s’ha normalitzat més la diversitat funcional. No és un tema cultural perquè els pares amb nanos amb diversitat funcional tenim les mateixes necessitats, és sobretot educacional. Però, en general, estem millorant.

 

 

 

 

 

 

Més informació