La desigualtat que no desapareix: així es manté la bretxa salarial

Per obtenir el salari anual mitjà que un home va rebre entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre del mateix any, una dona hauria de treballar fins al 22 de febrer de 2026. I és per això, per simbolitzar aquesta dada tan il·lustradora de les dificultats i discriminacions que encara pateix la dona en l’àmbit laboral, que en aquesta data, la del 22 de febrer, es commemora arreu del món l’anomenat dia de la Bretxa Salarial. Una jornada de denúncia i reivindicació contra una de les múltiples expressions de la desigualtat que experimenten les dones treballadores. 

  Demana cita, ara!

La bretxa salarial de gènere és la diferència percentual entre salaris mitjans de dones i homes. Una realitat evident i punyent que diàriament actua en detriment de les dones que desenvolupen una activitat professional. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el salari brut mitjà anual de les dones se situa al voltant dels 25.500 euros, mentre que el dels homes supera els 30.000 euros. En termes percentuals, això suposa una diferència d’aproximadament entre el 15% i el 20%, segons l’indicador utilitzat. Un percentatge superior al que trobem de mitjana al conjunt dels països de la UE, on aquesta dada se situa lleugerament per sota del 13%, si bé amb grans diferències entre els estats membres. En qualsevol cas, parlem d’un desequilibri estructural i crònic que lesiona greument el dret a la igualtat.

A diferència del que ha succeït durant dècades, avui dia, la bretxa salarial de gènere ja no es manifesta habitualment com una diferència directa en el salari que poden percebre un home i una dona per realitzar exactament la mateixa feina. Afortunadament, el principi d’igual retribució per treball d’igual valor està plenament reconegut per la legislació i aquest tipus de discriminació salarial tan evident ha esdevingut residual. Però, així i tot, la bretxa salarial perviu i continua existint, ara a través d’altres factors menys evidents però igual de perjudicials.

Quins factors expliquen aquesta bretxa?

En primer lloc, la segregació sectorial. Les dones es concentren majoritàriament en àmbits tradicionalment pitjors remunerats com ara el sector de les cures, el comerç, l’educació o els serveis mentre que els homes tenen una presència majoritària en la indústria, la construcció, l’energia o determinats àmbits tecnològics, on els salaris mitjans són més elevats.  Una distribució de tasques i responsabilitats que no és neutra, sinó resultat de patrons socials arrelats que assignen rols diferenciats a homes i dones i que imposen una menor valoració econòmica i social a les activitats tradicionalment feminitzades.

En segon lloc, la parcialitat. Aproximadament una de cada cinc dones ocupades treballa a temps parcial, davant d’un percentatge molt inferior en el cas dels homes, en què no supera el 7%. Una preponderància i sobrerepresentació en aquest apartat estadístic que en moltíssims casos no respon a la voluntat de no treballar a jornada completa sinó al major pes que continua recaient sobre les dones respecte a les obligacions domèstiques, la criança i, fins i tot, la cura de familiars. 

També hi incideix la segregació vertical, coneguda com a sostre de vidre. Les dones tenen una presència minoritària en llocs de direcció i responsabilitat, on es concentren les retribucions més altes i estan més estesos els complements salarials variables. Una qüestió que no és menor atès que bona part de la diferència salarial entre homes i dones no es troba en el salari base, sinó en aquests complements vinculats a disponibilitat, responsabilitat o objectius.

Més enllà de la vida laboral: jubilació discriminatòria

Les conseqüències negatives de la bretxa salarial es perllonguen més enllà de la vida professional. Aquestes diferències retributives es traslladen directament a les pensions de jubilació, que en el cas de les dones són, de mitjana, significativament inferiors que les dels homes. Així, la desigualtat salarial ens aboca a una doble discriminació: primer durant la vida activa i, posteriorment, a la jubilació quan la protecció econòmica hauria de ser més necessària.

El Dia Mundial de la Bretxa Salarial ens recorda que la igualtat formal reconeguda a les lleis no s’ha traduït encara en una igualtat real en els salaris. Les dades mostren avenços lents, però insuficients. Reduir la bretxa exigeix polítiques públiques decidides, transparència retributiva, corresponsabilitat en les cures i un compromís ferm de les empreses i de les institucions.

 

  Demana cita, ara!