Per què els nens i nenes amb TEA necessiten sortir al carrer?

"Sortir al carrer per a persones amb TEA no és un luxe, és necessitat", explica Esther Martínez, presidenta de Rubí TEA, associació de famílies de persones amb autisme de Rubí

Tots sabem que estar confinats és complex per a tots, adults i nens. Però què fa tan greu el confinament per a una família amb una persona amb TEA?

Intentar explicar-ho en breus paraules i que sigui apte per a totes les situacions familiars és difícil però, el podríem resumir en:

- Evitar nivells elevats d'estrès causats per la dificultat en la comunicació i la interacció social, que és comú en totes les persones amb TEA. Això fa que sigui molt complex per a les famílies i per a ells mateixos esbrinar quines són les seves necessitats, sentiments i inquietuds en cada moment, i per tant ajudar-los a gestionar les seves emocions i a exteriorizalas per a la seva estabilitat.

- La ruptura, sense anticipació, de les seves rutines, que és la forma en què viuen el seu dia a dia per sentir-se segurs i més tranquils els ha produït una incomprensió absoluta de la situació.

- El pitjor, la incertesa de el què passarà, què està passant i per què està passant. Tots els pilars del seu equilibri que són l'anticipació i la rutina per poder seguir avançant en una societat que no està pensada per a ells s'han fet miques i, l'únic anhel que els donem és poder sortir breument al carrer a respirar, alliberar la tensió o comprovar que les referències visuals del seu domicili estan intactes (buides de persones) però que tot està i en breu estarà bé.

Es tracta d'evitar, que aquests canvis en la rutina habitual no arribi als llindars màxims que poden tolerar d'inseguretat, de por, i d'angoixa, que sense cap dubte estem patint les famílies amb menors, o adults ja, amb TEA. Si sobrepasses aquests llindars desemboca en crisi d'ansietat o conductes disruptives incontrolades, fins i tot amb agressivitat cap al mobiliari, cap a ells mateixos (autolesions) o les persones de la seva pròpia família, i conductores impulsives en relació a l'alimentació.

Per tot això, diem que sortir al carrer per a persones amb TEA no és un luxe, és necessitat. I demanem respecte i comprensió perquè la resta de ciutadans no pertorbi o s'agreugi el que és l'últim recurs davant d'una situació greu de salut durant el confinament de la persona amb TEA.

Recorda que sortir és la seva última via d'escapament i de regulació d'emocions i no pot ser un càstig encara pitjor que el confinament per la increpància de veïns insolidaris.

 
Més informació