Històries de desesperació darrera dels fons voltors

L’especulació amb l’habitatge és una problemàtica del nostre país que lluny de reduir-se està a l’ordre del dia. Als preus inassolibles per comprar un pis i mantenir una hipoteca s’hi sumen els lloguers abusius i l’arribada dels fons voltors, que compren habitatges socials com a forma d’inversió.

Darrere d’aquest panorama només queden històries i drames personals per aconseguir viure dignament. La PAH de les Torres de Rubí és una entitat que, igual que el Sindicat del Lloguer, no té ànim de lucre i es dedica a ajudar a veïns i veïnes de Rubí que s’enfronten a lloguers abusius o corren el risc de perdre casa seva perquè no poden assumir el pagament de la hipoteca.

“Tenim la mesa de mediació de l’Ajuntament però realment no té eines suficients perquè no hi ha pisos. Quan una persona és desnonada no hi ha lloc on ubicar-la. Ens sentim desemparats”, declara Aida Alvarado, membre de la PAH de les Torres i amb una llarga trajectòria a l’esquena  ajudant a veïns i veïnes desesperats.

Perquè tot va bé fins que les circumstàncies personals canvien de sobte i arriben en forma d’atur, malaltia o un fons voltor que ha comprat l’edifici i amenaça amb fer fora l’inquilí un cop s’acabi el contracte de lloguer si no paga el doble, o el triple.

En el cas del Jorge Vázquez, de 67 anys, va aconseguir un pis de lloguer social després de quedar-se a l’atur i patir un infart, però després de tres anys la propietat del pis, un fons d’inversió, vol que marxi. “Primer tenia la hipoteca amb Caixa Catalunya, després va passar a nom del BBVA, fins que ho va comprar Anticipa. Van acceptar la dació en pagament en el 2016 i em van fer un contracte de lloguer social en el mateix pis però després d’un any em van pujar el lloguer de 200 a 443 euros. Després vaig rebre una carta on anunciaven que s’acaba el contracte i havia d’entregar les claus del pis”. Jorge percep una pensió de poc més de 600 euros i té fills que estudien a càrrec seu.

Respecte a l’especulació els fons voltors amb l’habitatge, Aida Alvarado és molt clara: “no veuen humans, només veuen diners. Estem demanant a autoritats, administracions i polítics partides per al poble i assistència social”.

Des de la PAH de les Torres estan ajudant actualment a quatre famílies de Rubí que viuen en diferents pisos de la ciutat. I aquí radica una de les majors dificultats, ja que quan els veïns viuen en el mateix bloc la negociació pot ser col·lectiva i, encara que costosa, pot arribar a bon port, com és el cas dels veïns de Sant Jordi Park.

La Conchi Fernández explica que pagava 1.000 euros d’hipoteca fins que el seu marit es va quedar a l’atur en l’època de crisi. “Quan es va fusionar Caixa Catalunya amb el BBVA, Anticipa es va quedar amb la meitat de la hipoteca, que encara no sé com això es pot fer. Ara estem pendents de signar l’execució notarial perquè no puc pagar”. La Conchi té una filla de 14 anys, el seu marit continua a l’atur i cobra una prestació de 400 euros. Ella cobra 800 euros per la seva discapacitat però li han dit que s’ha d’esperar tres anys per aconseguir un lloguer social. “No em puc ficar ara en un pis de lloguer de 700 o 800 euros”, afegeix entre la desesperació i la resignació, sense oblidar que haurà de seguir pagant un deute al banc. La Conchi admet que la situació li ha afectat a la salut i a la parella, i ha necessitat l’ajuda dels seus familiars per poder pagar el menjar i l’escola de la seva filla.

Moltes persones que s’enfronten a un avís per desnonament perquè no poden pagar la hipoteca o perquè el llogater els hi ha incrementat el preu deliberadament es troben amb un mercat de pisos de lloguer amb uns preus molt elevats. Les immobiliàries habitualment demanen dos mesos per avançat, una fiança i els honoraris, a més d’un contracte de treball. Tot això és molt complicat d’aconseguir per a persones en situació de vulnerabilitat o amb dificultats econòmiques.

La Mari Ángeles Sánchez tampoc podia pagar la seva hipoteca de 900 euros ja que la seva exparella es va quedar a l’atur. Amb tres fills petits, la Mari Ángeles va aconseguir sortir del túnel gràcies a la PAH de les Torres i PROURSA, que la van ajudar a aconseguir un pis de protecció social pel que paga 117 euros. Però ara s’hi troba que un fons voltor ha comprat el seu pis i l’any vinent li compleix el contracte de lloguer de tres anys. L’experiència li diu que s’haurà de buscar un nou lloc on viure ella i la seva família al més aviat possible. “Em veig al carrer amb els meus tres fills, i el gran té una discapacitat”.

Alvarado explica que actualment a Rubí hi ha 46 famílies en espera per obtenir l’ajuda de la Generalitat. Creu que la solució a la problemàtica de l’habitatge i els desnonaments passa per habilitar blocs de pisos exclusivament socials per a casos d’emergència. “Els hi diuen que esperin però hi ha moltes famílies que no poden esperar, i estan ocupant pisos o viuen a casa de familiars”, revela Alvarado.