Mossèn Lluís Caparrós, un capellà comunista a El Pinar, 1969

La imatge d'aquesta setmana, de Josep Maria Roset, ens mostra mossèn Lluís Caparrós oficiant la missa del Gall de 1969 a l'aire lliure al barri d'El Pinar.

Es tracta del que en aquells temps s'anomenaven "capellans obrers", de tendència comunista i vigilats molt de prop per les autoritats del règim, però que jugaren un paper important dins els barris perifèrics on realitzaven propaganda antifranquista i ajudaven en l'organització de les associacions de veïns. Anaven sense sotana i molts actes religiosos es feien a l'aire lliure i acompanyament musical de guitarres i altres instruments. Eren jesuïtes i procedien de la facultat de Filosofia i Teologia de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès, on hi havia, i encara hi és, un important centre.

A la segona meitat dels anys 60, precisament quan l'Ajuntament de Rubí era comandat per Manuel Murillo, un fervorós seguidor del règim, mossèn Jaume Torrent, que fou rector de Sant Pere des de 1963 a 1977, va convèncer el consell parroquial per admetre un seguit de capellans jesuïtes de tendència comunista (molts eren de Bandera Roja) per atendre la parròquia del barri d'El Pinar, de recent creació. A més d'en Lluís Caparrós, militant de Bandera, acudiren Llorenç Català (àlies "Caco"), que marxaria aviat a Bolívia; Ramon Vallès, Roberto Pascual, Isidre Ferreter i Ramiro Pàmpols.

De fet, en aquells temps un bon sector de la comunitat catòlica era de tendències progressistes, especialment els membres de les Joventuts Obreres Catòliques (JOC) i a la rectoria fins i tot s'hi feien reunions polítiques i sindicals clandestines. El centre mateix dels Maristes, amb un ideari educatiu estava clarament imbuït d'un cristianisme esquerrà, va acollir el 1971 una assemblea de treballadors de la fàbrica Josa.

No cal dir que aquests capellans obrers estaven estretament vigilats per les forces del règim franquista i fins i tot van tenir problemes com unes detencions efectuades el 1974 entre els que oficiaven al barri d'El Pinar, precisament, acusats de reunions il·legals, i que van tenir un fort rebombori als mitjans de comunicació de tot el país.

Es veu clarament com a finals del franquisme un sector no menyspreable de l'església, especialment a Catalunya i al País Basc, va desenvolupar un important paper en el moviment contra la dictadura.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.